Article publicat en Las Provincias l'1-VIII-08.
CADA COSA AL SEU LLOC
Ivan Martínez Araque
Coordinador d'EUPV-Alzira
Davant de tot, i és un dels principis democràtics, ha d'estar la llibertat de culte de les persones. Ho férem des del col·lectiu d'EUPV-Alzira manifestant-nos per a què no s'impedira que els musulmans de la nostra ciutat pogueren tindre una mesquita. Vaja per davant que les institucions públiques, si estan d'acord amb la llei, han d'autoritzar totes aquelles manifestacions o actes que les entitats de caràcter religiós sol·liciten.I, així, vam recolzar la nova ubicació de la parròquia de la Sagrada Família. També és evident que a Alzira tots aquests esdeveniments congreguen una part destacada dels ciutadans, i fins i tot també militants d'EU hi participen de forma activa. I, en efecte, tot això té un gran reflex en la vida cívica i cultural de la ciutat.
En dies passats, però, una associació en concret, una confraria, ha sol·licitat que una administració pública, com és l'Ajuntament, reconega la seua patrona amb un altre títol institucional, d'Alcaldessa Perpètua. Tal volta, en un excés de devoció, aquella entitat està demanant més del que realment li pertoca. I colpeix que la resta de formacions polítiques, que han votat a favor de forma unànime, no hagen reparat en açò.No és menys cert que la Constitució el que instaura és l'aconfessionalitat de l'Estat, i un municipi, en la mesura que també ho és, deu fer-la respectar. Designar amb un títol honorífic, un altre més a banda de patrona, a un ens sobrenatural, com és la mare d'un déu que no tots veneren, potser no s'ajuste massa a aquest precepte.
Tampoc encaixa massa bé en un ajuntament democràtic rescatar un acord fet en l'anterior règim de la dictadura, que s'ha qualificat com a part de la "tradició". Es tracta d'un acord del 1948 que instituïa aquella verge com a Alcaldessa Honorífica, i que va estar més inspirat per la doctrina oficial nacionalcatòlica que en la humilitat i perdó cristians.
Diu l'Evangeli: doneu a Déu el que és de Déu i a Cèsar el que és del Cèsar (Mateu). Ací coincidim. Deixem les coses d'aquest món per al regne terrenal. I deixem les més altes distincions que puguen fer les institucions democràtiques a les persones que hagen treballat pels drets pels demés, inspirades o no en valors religiosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada