Per al col·lectiu d’EUPV-Alzira, estem convençuts que patim una situació que lluny de ser una simple desacceleració econòmica se’ns planteja com una crisi de dimensions globals, i per tant amb fortes repercussions a nivell local. Tanmateix, sembla ser que la corporació municipal ha optat per la passivitat, amb anuncis de congelació irreal dels impostos. En fi, molts són els aspectes negatius que comporta una crisi econòmica, i aquestos els estem patint d’una manera especial a Alzira i la Ribera. Els acomiadaments, els elevats índexs de desocupació, la inestabilitat laboral quasi perpètua, i un abocament i potenciació per part de l’Ajuntament cap a un sector vulnerable com ho és la construcció... I de tots aquestos factors, també resulten certes conseqüències. Sent una de les principals el fort increment de les dificultats per accedir a una vivenda digna.
Des d’Esquerra Unida pensem que l’ajuntament d’Alzira ha d’assumir la seua responsabilitat, a l’hora de facilitar l’accés dels ciutadans a un bé tan indispensable com és la vivenda. En aquest sentit, cal dir que la nostra ciutat tradicionalment ha mantingut un mercat immobiliari fortament desequilibrat, i mai ningú ha fet el més mínim moviment per tal d’evitar-ho. Les últimes dades facilitades per l’INE corresponents a l’any 2001, a Alzira en aquells moments es comptabilitzaven sobre la totalitat de les vivendes del municipi un elevat percentatge de buides (al voltant 20%). Mentrestant el percentatge per a la resta de l’Estat espanyol era d’un 14’8%. Hi ha, doncs, més de 3.000 habitatges buits a la ciutat. En tot cas, donat el desenvolupament urbanístic en els darrers anys, aquesta xifra pot quedar-se, amb tota seguretat, ben curta.
Malauradament la política, també la municipal, cada dia té més de màrqueting i menys de cosa pública. I per això, cal anar a alguna de les arrels del problema i plantejar obertament una penalització sobre les vivendes buides en el casc urbà. Per això des d’EUPV-Alzira plantegem que aquells habitatges infrautilitzats, no posats en lloguer o en el mercat de compravenda, tinguen recàrrecs del 50% sobre l’Impost de Béns Immobles als propietaris amb vivendes no principals que estiguen buides. Aquesta mesura gaudeix de la cobertura legal que li atorga la modificació de la Llei d’Hisendes Locals de l’any 1988 realitzada per l’ejecutiu en la Llei d’Acompanyaments dels pressupostos de l’any 2002. On es planteja la possibilitat de gravar els habitatges buits, a través d’una llei desenvolupada reglamentariament. És a dir, una ordenança municipal.
Sobretot es donaria resposta a una necessitat real al conjunt de la ciutadania. Per tant, plantegem una iniciativa que incrementaria l’oferta de vivendes de lloguer en la ciutat d’una manera exponencial, possibilitaria un abaratament tant de l’arrendament com del preu de venda, i es facilitaria així l’accés a la vivenda d’aquells sectors socials del municipi amb les economies més sensibles, normalment sent aquestos els més joves. A més, aquesta mesura, provocaria la reactivació del nucli antic, lloc on habitualment es troben les residències deshabitades. I finalment el consistori obtindria així un ingrés extra, tan necessari, per poder realitzar polítiques socials en uns temps tan complicats i per tal que aquestes no es vegen compromeses. En definitiva, i al contrari del que s’ha vingut fent, es tracta de gravar a aquells qui més tenen, amb una mesura que és habitual en altres municipis com ara a Andalusia.
Des d’Esquerra Unida pensem que l’ajuntament d’Alzira ha d’assumir la seua responsabilitat, a l’hora de facilitar l’accés dels ciutadans a un bé tan indispensable com és la vivenda. En aquest sentit, cal dir que la nostra ciutat tradicionalment ha mantingut un mercat immobiliari fortament desequilibrat, i mai ningú ha fet el més mínim moviment per tal d’evitar-ho. Les últimes dades facilitades per l’INE corresponents a l’any 2001, a Alzira en aquells moments es comptabilitzaven sobre la totalitat de les vivendes del municipi un elevat percentatge de buides (al voltant 20%). Mentrestant el percentatge per a la resta de l’Estat espanyol era d’un 14’8%. Hi ha, doncs, més de 3.000 habitatges buits a la ciutat. En tot cas, donat el desenvolupament urbanístic en els darrers anys, aquesta xifra pot quedar-se, amb tota seguretat, ben curta.
Malauradament la política, també la municipal, cada dia té més de màrqueting i menys de cosa pública. I per això, cal anar a alguna de les arrels del problema i plantejar obertament una penalització sobre les vivendes buides en el casc urbà. Per això des d’EUPV-Alzira plantegem que aquells habitatges infrautilitzats, no posats en lloguer o en el mercat de compravenda, tinguen recàrrecs del 50% sobre l’Impost de Béns Immobles als propietaris amb vivendes no principals que estiguen buides. Aquesta mesura gaudeix de la cobertura legal que li atorga la modificació de la Llei d’Hisendes Locals de l’any 1988 realitzada per l’ejecutiu en la Llei d’Acompanyaments dels pressupostos de l’any 2002. On es planteja la possibilitat de gravar els habitatges buits, a través d’una llei desenvolupada reglamentariament. És a dir, una ordenança municipal.
Sobretot es donaria resposta a una necessitat real al conjunt de la ciutadania. Per tant, plantegem una iniciativa que incrementaria l’oferta de vivendes de lloguer en la ciutat d’una manera exponencial, possibilitaria un abaratament tant de l’arrendament com del preu de venda, i es facilitaria així l’accés a la vivenda d’aquells sectors socials del municipi amb les economies més sensibles, normalment sent aquestos els més joves. A més, aquesta mesura, provocaria la reactivació del nucli antic, lloc on habitualment es troben les residències deshabitades. I finalment el consistori obtindria així un ingrés extra, tan necessari, per poder realitzar polítiques socials en uns temps tan complicats i per tal que aquestes no es vegen compromeses. En definitiva, i al contrari del que s’ha vingut fent, es tracta de gravar a aquells qui més tenen, amb una mesura que és habitual en altres municipis com ara a Andalusia.
Publicada al Levante, 2.11.08
Declaracions a Alzira Ràdio, 3.11.08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada