Que Font de Mora, el conseller d’Educació, siga un polític cínic no ha de sorprendre ningú. Ho demostrà amb aquell colp de mà que va perpetrar contra l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, a causa d’un dictamen sobre el valencià i català que no agradava gens a la Generalitat. I enguany està lluint-se. Primer, amb la seua Education para la Ciutadania, malgrat que la conselleria incompleix els seus compromisos amb l’educació bàsica de l’anglés. O no solament permet el seu departament la perpetuació dels barracons –més de 1.300 ara per ara-, també obstrueix el treball dels docents publicant tardanament les normatives, i un llarg etcètera. 
Una de les últimes d’aquest personatge ha estat la defensa tenaç d’una empresa privada, com ho és la Universitat Catòlica, perquè la resta d’universitats i el ministeri no han autoritzat oficialment algunes de les carreres que imparteix. Però, quina poca vergonya que té! Trau les espases per aquella universitat, un negoci privat recordem, just en un moment en què, pels impagaments del Consell, estan perillant els pressupostos de les universitats públiques valencianes. Que les principals entitats investigadores no puguen realitzar la seua tasca és ja motiu per a què hagueren rodat caps.
Però, eixe tracte de favor del PP a la Universitat Catòlica no s’ha limitat a una rabieta. La universitat de l’arquebisbat ha gaudit de tots els privilegis, tant per part del govern valencià com d’ajuntaments com el d’Alzira, on té un dels seus centres. Per exemple, l’Hospital de la Ribera ha signat successius convenis amb una universitat que no té reconegudes algunes titulacions com a oficials, ni ací ni a Europa, i que també per això ha aconseguit aquell hospital, públic però de gestió privada, el títol d’Hospital Universitari. Tot són gràcies concedides per la Conselleria de Sanitat. I l’Ajuntament d’Alzira, pel seu torn, va cedir sòl públic a aquella universitat privada, amb una polèmica requalificació urbanística de per mig, que va suposar per als urbanitzadors uns guanys estimats en sis milions d’euros.
I és que no estem parlant només de donar ajudes a activitats de l’empresa privada que es consideren d’interés públic. El que hi ha és pervers: s’està disfressant de legal el desmuntatge de la xarxa pública en favor d’interessos particulars, i des dels poders públics! Es privatitza, primer, la sanitat de tots, i es crea tota una red depenent, com ara la formació de professionals exclusius. Transferir diners públics cap a interessos d’uns pocs –els qui estan fent negoci a costa dels diners de tots- pot qualificar-se de moltes coses, de tot menys modèlic. Eixa és una de les tantes hipoteques que ens està deixant per al futur el PP valencià.
Una de les últimes d’aquest personatge ha estat la defensa tenaç d’una empresa privada, com ho és la Universitat Catòlica, perquè la resta d’universitats i el ministeri no han autoritzat oficialment algunes de les carreres que imparteix. Però, quina poca vergonya que té! Trau les espases per aquella universitat, un negoci privat recordem, just en un moment en què, pels impagaments del Consell, estan perillant els pressupostos de les universitats públiques valencianes. Que les principals entitats investigadores no puguen realitzar la seua tasca és ja motiu per a què hagueren rodat caps.
Però, eixe tracte de favor del PP a la Universitat Catòlica no s’ha limitat a una rabieta. La universitat de l’arquebisbat ha gaudit de tots els privilegis, tant per part del govern valencià com d’ajuntaments com el d’Alzira, on té un dels seus centres. Per exemple, l’Hospital de la Ribera ha signat successius convenis amb una universitat que no té reconegudes algunes titulacions com a oficials, ni ací ni a Europa, i que també per això ha aconseguit aquell hospital, públic però de gestió privada, el títol d’Hospital Universitari. Tot són gràcies concedides per la Conselleria de Sanitat. I l’Ajuntament d’Alzira, pel seu torn, va cedir sòl públic a aquella universitat privada, amb una polèmica requalificació urbanística de per mig, que va suposar per als urbanitzadors uns guanys estimats en sis milions d’euros.
I és que no estem parlant només de donar ajudes a activitats de l’empresa privada que es consideren d’interés públic. El que hi ha és pervers: s’està disfressant de legal el desmuntatge de la xarxa pública en favor d’interessos particulars, i des dels poders públics! Es privatitza, primer, la sanitat de tots, i es crea tota una red depenent, com ara la formació de professionals exclusius. Transferir diners públics cap a interessos d’uns pocs –els qui estan fent negoci a costa dels diners de tots- pot qualificar-se de moltes coses, de tot menys modèlic. Eixa és una de les tantes hipoteques que ens està deixant per al futur el PP valencià.
Article publicat al Levante, 20.9.08.
Article penjat a http://www.agoraplural.org/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada