EU-ALZIRA PRESENTA LES SEUES MESURES PER A LA CREACIÓ DE TREBALL I LES SEUES PROPOSTES ECONÒMIQUES ALS SINDICATS CCOO I UGT

3.5.11

EU-Alzira ha presentat hui, dia 3 de maig, en la seu de Comissions Obreres als sindicats CCOO i UGT les seues propostes per a ocupació, les seues mesures econòmiques i també els principals eixos de la seua política social, que són les prioritats per a la formació d’esquerres en la situació de crisi actual que estem patint totes i tots.

De la mateixa manera, EU-Alzira coincideix amb els representants de les treballadores i treballadors en què hui per hui l’atur, que afecta a més de 4.800 persones sols a Alzira, la precarietat laboral i la gran incertesa en el treball són els principals problemes que angoixen a la majoria de la ciutadania. I això són el centre de les preocupacions d’EU des de les institucions.

Al respecte, EU-Alzira ha plantejat la necessitat d’un gran esforç per part de l’Ajuntament en la creació de borses de treball temporals, com s’ha fet en altres situacions de crisi i en altres ciutats, i l’aplicació de vertaders plans d’ocupació adreçats als sectors més vulnerables: aturats de llarga duració, joves, dones i persones sense cap recursos, com també ho són molts immigrants. I això pensem ha d’incloure la renegociació amb les empreses que s’han vist beneficiades de les privatitzacions dels serveis públics (neteja, tractament del fem, manteniment de parcs i jardins, etc.).

D’una altra banda, des del col·lectiu d’EU-Alzira reclamem la constitució d’un consell econòmic i social més ampli i participatiu, per tal de coordinar i posar en marxa noves mesures que suposen un impuls a les activitats econòmiques de la nostra ciutat. Així, des de la nostra formació creiem indispensables el foment de l’economia social, de la constitució de cooperatives de treballadors, que han resistit bastant bé la situació de recessió econòmica. I també dels incentius cap als sectors d’economia sostenible i l’impuls al comerç local front al model de grans superfícies comercials que s’ha sostingut fins ara.

Per a Ivan Martínez, candidat a l’alcaldia d’Alzira per EU: “assumim plenament les mesures que proposen els sindicats per millorar els serveis públics: d’escoles infantils, de més places de residències d’ancians públiques o l’aplicació de la llei de Dependència. I és que els serveis socials han patit una etapa d’enorme deixadesa i abandó per part dels governs del PP a Alzira i al País Valencià, i, ara, amb les dificultats que estan patint moltes famílies, són més necessaris que mai, també per a la creació de treball de qualitat.”

CONCENTRACIÓ TANQUEM COFRENTS

EUPV-ALZIRA PROPOSA LA PEATONALITZACIÓ DEL CENTRE URBÀ PER FOMENTAR EL COMERÇ LOCAL FRONT AL MODEL DE GRANS CENTRES COMERCIALS EN LA PERIFÈRIA

19.4.11

EU-Alzira considera que el model de grans centres comercials en la perifèria ha tingut uns resultats nefastos per a la ciutat, amb la fugida de diverses empreses comercials i uns desastres en les planificacions urbanístiques que hem pagat tota la ciutadania d’Alzira. Però, el més greu és que s’ha portat a terme un model de ciutat que ha perjudicat la vitalitat del centre urbà.

En front d’això, EU-Alzira proposa la peatonalització dels carrers Hort dels Frares i Piletes, per a què el trànsit rodat es desplace a vies que poden suportar un major trànsit, especialment per mitjà de les vies perifèriques, com han reclamat els veïns de la zona. Per a Ivan Martínez Araque, candidat a l’alcaldia d’Alzira per EU: “cal començar un projecte que incloga la peatonalització de la barriada de Sant Joan i de la Plaça Major, que done prioritat als vianants i incentive a la ciutadania a deixar els vehicles i que opte a altres alternatives menys problemàtiques. Juntament a això, per revitalitzar aquesta zona, des d'EU proposem l'extensió de l'àrea de protecció per mantindre l'urbanisme tradicional d'aquestes zones, que incloga incentius per a obrir negocis que mantinguen l'aspecte típic d'aquestes àrees. És a dir, estendre els plans efectuats en la vila a altres barris de la ciutat.”

En efecte, en altres àrees de la ciutat on s'han dut a terme projectes semblants, ha augmentat l'activitat comercial i ha servit per recuperar antics edificis. Un bon exemple que podem trobar ben a prop, i sostingut per actuacions decidides des de fa molts anys, són ciutats com Xàtiva o Gandia, que tenen unes potents àrees comercials urbanes. I, en especial, això ha permés millorar la qualitat de vida dels centres de les ciutats.

TANQUEM COFRENTS

Tanquem Cofrents

Dimecres, 13.4.11

Casa de la Cultura, Alzira, a les 19.00 h.

Moció presentada als ajuntaments per EUPV el 2010

La central nuclear del poble de Cofrents, que és propietat d’Iberdrola i funciona des de 1984, suposa una autèntica amenaça per a la nostra seguretat i deixarà una herència enverinada a les futures generacions. Un perill que cada dia que passa augmenta amb l’envelliment de la central nuclear i la progressiva degradació de la cultura de seguretat dels seus responsables, més preocupats de millorar els beneficis que de la seguretat de la instal·lació atòmica.

El 20 de març de 2011 acaba l’autorització d’explotació de la nuclear i Iberdrola pretén allargar la vida de la central. El tipus de reactor nuclear de Cofrents és d’aigua lleugera en ebullició (BWR). Es caracteritza perquè l’aigua radioactiva del circuit primari ix de l’edifici de contenció i recorre molts edificis de la central; com a conseqüència, en cas de fuga aquesta arribaria a l’exterior.

A més, en aquest tipus de centrals les barres de control del reactor s’accionen per mitjà d’un sistema d’aigua a pressió, a diferència d’altres tipus de centrals on les barres entren pel seu propi pes; això suposa un plus d’inseguretat, ja que la possibilitat de fallada en moments en què cal moderar o aturar la reacció nuclear és major.

Cofrents també ha patit inestabilitats termohidràuliques: inesperades i descontrolades pujades i baixades brusques de potència, que podrien ocasionar un accident sever. Davant d’aquest problema es va dur a terme una altra reparació que no és més que un pedaç: la instal·lació d’un nou sistema de control que no era el que es va dissenyar inicialment.

Quan una central porta funcionant més de dos dècades —i Cofrents prompte farà els 25 anys— el perill d’un accident nuclear és cada volta major. Els processos d’envelliment no són fàcilment detectables, perquè afecten l’estructura interna dels materials, de manera que només es posen en evidència quan ja s’ha produït la fallada d’un component.

Un problema greu de Cofrents és l’avaria del sistema d’aigua a pressió que acciona les barres de control; aquest sistema ha patit fugues i fissures a causa de la corrosió dels tubs. Un altre problema són les fallades en les vàlvules que mantenen la pressió del vapor en el nucli del reactor; el manteniment d’aquest paràmetre és molt important, ja que una pressió massa alta podria ocasionar fugues i explosions. Aquests problemes són, a més, símptomes del gran mal que afligeix les centrals velles: la corrosió de l’acer que provoca fissures i fugues del circuit primari.

Les principals víctimes d’aquest deteriorament són, sense dubte, els treballadors —sovint subcontractats— que participen en els processos de recàrrega de combustible o en reparacions en les zones del nucli del reactor, que reben les dosis radioactives més altes de totes les centrals nuclears.

Si a l’envelliment tècnic de la central atòmica afegim la disminució de les inversions en personal i manteniment, l’incompliment de la normativa de seguretat, el secretisme i la deixadesa de l’organisme que hauria de controlar les centrals nuclears (el Consell de Seguretat Nuclear), la situació pel que fa a la seguretat no pot ser més preocupant.

Per a la refrigeració del reactor nuclear s’utilitza un enorme volum d’aigua del riu Xúquer (fins a 34 hectòmetres cúbics anuals). Una bona part —uns 20 hm3—s’evapora, mentre que la resta retorna al riu a una temperatura superior a la natural i produeix una contaminació tèrmica.

Un abocament d’aigua contaminada amb radioactivitat al Xúquer tindria unes conseqüències terribles, tant per als habitants de la Ribera, com per als de l’àrea metropolitana de València, que també beuen l’aigua d’aquest riu; suposaria també una autèntica ruïna per a l’agricultura de les comarques afectades. Un accident així no és una possibilitat remota: al juliol de 2008, la central nuclear de Tricastin, al sud de França, va patir un vessament d’aigües amb 75 kg d’urani que van contaminar dos rius.

En el funcionament normal de la central atòmica s’emet al medi ambient pròxim una gran quantitat de gasos (triti, xenó…) i líquids radioactius.

La central nuclear de Cofrents genera anualment entre 25 i 30 tones de combustible gastat. Es tracta de substàncies extremadament radioactives, perilloses durant centenars de milers d’anys, per a les quals no hi ha cap solució efectiva. Les piscines que contenen els residus són vulnerables a accidents i atacs i requereixen una constant circulació d’aigua refrigerant sobre el combustible irradiat per evitar una catàstrofe.

La central de Cofrents també produeix cada any uns 300 m3 de residus radioactius de mitjana i baixa activitat, que es duen al magatzem del Cabril (Còrdova); els transports es fan per carretera, amb el perill que això comporta per a les zones que travessen els camions.

· Les nuclears no són cap solució per al canvi climàtic: encara que tota l’electricitat produïda actualment en el món amb combustibles fòssils es generara amb centrals nuclears, la reducció del calfament global seria només del 12% i els recursos d’urani durarien només 12,5 anys

· La radioactivitat causa leucèmia i tumors cancerígens diversos, però poden transcórrer dècades fins que els efectes es manifesten

· Cap país ha pogut aplicar una solució segura per a emmagatzemar o eliminar els residus nuclears. Com més tardem a paralitzar les centrals nuclears, més gran serà l’herència radioactiva que deixarem a les futures generacions.

Més info a:

http://www.eupv.org/2011/03/17/llamazares-reclama-el-tancament-immediat-de-la-central-de-cofrents/

http://www.adn.es/local/valencia/20110406/NWS-0549-EU-Cofrentes-anticipado-almacen-nuclear.html

http://www.tanquemcofrents.blogspot.com/

http://www.ecologistasenaccion.org/article12744.html#outil_sommaire_0

http://actuable.es/peticiones/por-cierre-la-central-nuclear-cofrentes

EU-Alzira torna a demanar la dimissió de Bastidas davant els desastres de Vilella

6.4.11

Davant la nova reclamació presentada per l’Agent Urbanitzador del centre comercial de Vilella, que ara demana quasi 46 milions d’euros a l’Ajuntament d’Alzira, EU-Alzira exigeix a Bastidas que aclarisca públicament aquesta situació, que el denunciant qualifica de “deficient funcionament de l’Ajuntament d’Alzira”, i assumisca les responsabilitats que ha exigit a altres en casos semblants, atenent les gestions nefastes portades al llarg d’aquests anys a Vilella, ja que no s’ha arribat a cap tipus de solució entretant.

Donat el trist historial que ha suposat l’intent de posada en marxa d’aquest centre comercial, amb l’anul·lació per part del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana el 2008 del PAI de Vilella, i la falta de finançament del projecte, EU-Alzira va considerar en el seu moment que havien d’assumir responsabilitats els impulsors d’aquesta actuació, en aquest cas la màxima responsable d’urbanisme, la sra Elena Bastidas. La reclamació presentada per l’Agent Urbanitzador no és més que la conseqüència lògica dels desastres acumulats, en exigir part de les inversions realitzades.

Un altre centre comercial que mai existirà, com tampoc els 2.000 llocs de faena que es prometeren o el Museu de les Arts Àudiovisuals, que anava a ser "referència europea i internacional"

En definitiva, els intents que una gran superfície comercial s’assentara a Alzira poden arribar a costar a la ciutadania alzirenya quasi 60 milions d’euros, inclosos els 12,5 milions d’euros que s’han d’acabar d’abonar per l’Hort de Redal on en un principi s’havia de construir un altre centre comercial abans de marxar a Carcaixent. Des d’EU-Alzira demanem a l’Ajuntament que busque un acord satisfactori amb el menor cost possible per a la ciutadania, donat que la sra Bastidas ha provocat que el consistori estiga enmig d’un veritable fangar.

EU-Alzira ha vingut oposant-se a la construcció de nous centres comercials a Alzira, en considerar que cal potenciar un altre model de ciutat, que done preferència als comerços del centre. Que tres grans superfícies comercials hagen abandonat el projecte al sud de la ciutat és indicatiu que resultava inviable, primer per les dificultats en la inundabilitat de la zona, pels problemes tècnics i legals que no s’han resolt i, finalment, per la inviabilitat econòmica. Els fets són tossuts i han tornat a ratificar el que venim anys denunciant.

Al costat de l'escut de l'Ajuntament d'Alzira es pot llegir: Vilella. Centro comercial. Te va a encantar.

SRA. BASTIDAS, APRENGA D’UNA VEGADA LA LLIÇÓ DE LA CRISI

10.10.10

Per a molts mitjans de comunicació i líders d’opinió, la crisi internacional que estem patint en carn pròpia molts ciutadans no és més que una crisi financera, una etapa conjuntural. La gran paradoxa és que aquells aplaudeixen que els desajustos del sistema no els paguen ni la banca, ni els inversors, ni el capital especulatiu, sinó les classes mitjanes i baixes, amb retalls de l’estat del benestar i reformes laborals.

En la crisi, a Espanya i al País Valencià particularment, han actuat molts més factors. Entre d’altres, el deute privat que està ofegant moltes famílies. Però, per a què mai perda, l’estat ha hagut de finançar la banca. És la quadratura del cercle. I, relacionat amb açò, han tingut una enorme responsabilitat tant la Generalitat com els ajuntaments, que han alimentat el boom urbanístic i la bambolla immobiliària fins que ens ha esclatat en la cara.

A Alzira, Bastidas i el partit dels Blasco estan actuant com si res haguera passat, aliens a la crua realitat. El nou PGOU assumeix tots els desficacis que s’havien aprovat en els anys de vaques grosses: més de 15.000 vivendes previstes, per a una població que quasi duplicaria el número d’habitants. Res no importa. Que Tulell haja quedat en barrena. Que les moles dels edificis de Cartonatges estiguen enfangats. Que els pilars del centre comercial de Vilella es claven com agulles. Que en el polígon industrial del Pla l’únic que es menege siga la pols.

En efecte, estem al davant d’un model fracassat de ciutat, que ens ha portat a un carreró sense eixida. La dreta, empresarial i política, ens ha deixat uns sectors econòmics –com la construcció i tot el que arrossega- enfonsats, que ha consentit que per uns beneficis ràpids i escandalosos s’haja acabat d’arruïnar el camp i no s’haja invertit a penes en altres activitats. I això impulsat pels poders públics en mans del PP, a qui no li ha importat en absolut la hipoteca que ens deixava.

Si tan clar resulta que el PGOU és l’eixida a la crisi en la nostra ciutat, encoratgem al govern local per a què traga el seu projecte al carrer, que descutisca aquesta planificació amb les associacions veïnals, amb els agents socials (sindicats i empresaris) i altres formacions. Que s’explique la lletra menuda a la ciutadania, en reunions obertes, i també als barris degradats que no compten en les seues actuacions urbanístiques. I, fet això, tal i com defensem des d’EUPV fa anys, que convoquen un referèndum ciutadà, com ha tingut lloc en altres ciutats. Si és que pensen en el futur de totes i tots.

Ivan Martínez Araque

Coordinador d’EUPV-Alzira

EU-Alzira titlla d'oportunista a Bastidas per sumar-se a la concentració agrària

Nota de premsa, 20.11.09.

Manifest d'IU ací sobre les mobilitzacions agràries en tot l'Estat.

Des del col·lectiu d’EUPV-Alzira ens mostrem absolutament sorpresos de l’oportunisme de l’Ajuntament d’Alzira de sumar-se ara a les mobilitzacions dels empresaris del camp dels dies 20 i 21 de novembre.
Des del col·lectiu d’EUPV-Alzira encoratgem a la sra. Bastidas i al seu equip que explique davant els llauradors i tota la ciutadania quantes propostes i denúncies ha presentat a la Conselleria d’Agricultura, que té transferides gran part de les competències des de fa dècades; què ha fet per què es garantisquen uns preus mínims en els productes agraris en el temps que porten en el govern, que ja fa anys que dura la situació crítica del camp; o quantes iniciatives ha proposat per a què es debaten en el Parlament europeu, on es regulen molts aspectes que afecten al camp valencià.
Per part d’EUPV-Alzira, demanem que l’Ajuntament d’Alzira s’implique realment amb la mancomunitat de municipis per a crear campanyes serioses i sostingudes en el temps per potenciar el consum de productes de la Ribera; que s’implique per a demanar especialitzacions de tècnics agraris de FP, tal i com hem exigit des de les Corts Valencianes, per tindre unes explotacions i uns treballadors més qualificats; que s’implique a crear convenis més eficients entre els cursos de formació municipals i el sector agrari; que s’implique per potenciar altres cultius i noves tècniques; que s’implique en millorar les infraestructures, com ara la situació vergonyant del barranc de la Murta. I que tinga el coratge de demanar solucions i buscar recolzaments en altres administracions, com l’autonòmica, per aprovar-les.

EUPV denuncia que la Ribera es una de las comarcas con más PAI en marcha

Roda de premsa, extreta de las Provincias (7.5.09)

Esquerra Unida (EU) de la comarca ha denunciado que la Ribera es una de las comarcas que más PAI realiza. El campo de golf de la Galiana en Carcaixent y el Manhattan de Cullera son una muestra de los "excesos" del urbanismo que se dan en la comarca.
"Un modelo de construcción que es insostenible y sólo se dedica a engrosar el dinero que proviene de la especulación", aseguró Asensi García, coordinador de EU en la Ribera Alta.
Respecto a la agricultura, EU pide que se convierta en un sector estratégico de la economía y que desaparezca la figura del intermediario.
Por su parte, el coordinador de EU en la Ribera Baixa, Juan Vicente Geribés señaló la necesidad de otro hospital para esta zona.
La candidata de EU a las elecciones europeas, Esther López, criticó el modelo de gestión del Hospital Universitario de la Ribera y aseguró que su partido defiende "la sanidad pública frente al modelo de gestión privada en un centro público".

EUPV SOL•LICITA LA CREACIÓ DE MÒDULS DE FP DE TÈCNIC AGRÍCOLA EN CENTRES PÚBLICS A ALZIRA I LA RIBERA

Nota de premsa. En Levante-emv, 18.4.09

El grup parlamentari d’EUPV en les Corts Valencianes ha presentat una proposició no de llei, a proposta del col·lectiu d’EUPV-Alzira, per a què inste la conselleria d’Educació a la creació de mòduls de Formació Professional de Tècnics agrícoles a Alzira i la comarca de la Ribera.
Concretament, des d’EUPV demanem a la Generalitat que s’implante en alguna de les ciutats de la Ribera aquests mòduls amb un caràcter públic, amb uns mitjans i instal·lacions suficients –com ara en un Institut de Formació Professional Superior-, a més de cercar la implicació de les entitats vinculades amb aquest sector econòmic. I no sols això, sinó també caldria una coordinació i complementarietat amb els ajuntaments i la Mancomunitat de municipis amb cursos el Programa de Garantia Social, a més de la formació impartida pel SERVEF i les cooperatives. Per això, sol·licitem a l’Ajuntament d’Alzira i a altres entitats riberenques que estudien la proposta i s’impliquen.
Per al coordinador d’EUPV-Alzira, Ivan Martínez, es tracta d’una mesura “que contribuiria a una major capacitat i productivitat de la mà d’obra del sector agrari, a formar a uns necessaris treballadors qualificats, a una millor gestió de les petites explotacions i, per tant, a donar oportunitats a la taronja i el camp riberenc”. Per a aquesta formació, atenent la importància que encara manté el sector citrícola en aquesta comarca, colpeix que tan sols hi haja ací un centre de formació professional, l’EFA la Malvesia a Llombai, on s’imparteixen mòduls de grau mitjà i superior d’activitats agràries, que és privat.
El sector agrari, i el citrícola en particular, fa ja molts anys que està travessant una profunda crisi al nostre país. Això no obstant, els problemes són estructurals i enormement complexos, i les mesures que ha pres la Generalitat o el govern de l’Estat han sigut insuficients i no han aportat cap solució de fons.
Justament, un dels puntals més febles del sector és el respecta a la formació dels treballadors i dels petits productors de l’agricultura. Per això, caldria articular una xarxa d’ensenyament professional per part dels poders públics i en concret des de la Conselleria d’Educació.

Que no et facen pagar la crisi!

CONCENTRACIÓ A LA SOR (EN EL POLÍGON INDUSTRIAL D'ALBALAT) A LES 10.00 h.

31 de gener

Pel treball digne!

Bastidas també és responsable de la crisi

BASTIDAS TAMBÉ ÉS RESPONSABLE DE LA CRISI
Ivan Martínez Araque
Coordinador d’EUPV-Alzira

Article enviat a Levante, 19.12.08

Fa uns pocs dies, l’alcaldessa d’Alzira es felicitava perquè gràcies a la gestió de l’ajuntament, i també a la d’altres agents socials i dels mateixos treballadors de Río Verde, s’havia aconseguit que diverses empreses s’instal·laren en aquella fàbrica. Sens dubte, es tracta d’una bona notícia. Com aquella que salvà a Cartonatges de pegar a fugir d’Alzira fa uns anys, cosa que, per cert, provocà alguna crítica del PP.
Però, per això hem de considerar un referent a l’actual govern local per tal d’eixir de la crisi? Només cal pensar què s’ha sembrat durant els anys de bonança per saber què estem arreplegant ara. De fet, les dificultats de la indústria valenciana i també a Alzira
s’han produït no sols d’uns mesos cap ací: només cal pensar en el sector tèxtil i l’alimentari, i les poques mesures que s’han pres al respecte.
En els últims anys, al que sí que hem assistit ha sigut a una autèntica carrera dels poders públics per tal de traure sòl per a construir, que era una de les majors partides d’ingressos. Alzira, amb el seu urbanisme, no ha sigut una excepció; s’ha contribuït, i de quina manera, a engrandir una bufa que tots sabíem que anava a esclatar. Fins i tot, gran part de les inversions públiques les realitzaven els promotors immobiliaris, que devien fer-les barata tots els favors –recordem el que s’ha quedat a mitges a Tulell-. Per cert, als que no ens cansàvem d’alertar que açò tenia uns peus de fang, se’ns ha arribat a acusar que érem contraris al “Progrés”.

I què és el mentrimentres no s’ha fet? Ni s’han millorat les infraestructures dels polígons industrials existents –un bon exemple seria Tisneres i el de la carretera d’Albalat-, ni tampoc hi hagut un pla industrial que meresca tal nom, el que haguera possibilitat l’atracció d’inversions. I vorem com queda el cas de Fracà, després del revés judicial que el mana desfer. Al contrari, el polígon del Pla se’ns ven com la panacea, sent que estan tots els de la comarca totalment paralitzats.
Cal canviar moltes de les polítiques seguides fins ara, si no volem caure en una altra espiral, però el panorama pinta molt negre. D’entrada, les obres públiques de l’Ajuntament, que deurien crear nous llocs de treball i ser destinades a millorar el benestar de tots, es troben paralitzades. Realment, és aquest model fracassat, el que ha encarnat perfectament Bastidas i el PP, el que volem?

Parlem també de microcrisi

Article, en pàgina26.com, el 8.VIII.08

http://www.pagina26.com/opinio/microcrisi.html

PARLEM TAMBÉ DE MICROCRISI
Ivan Martínez Araque
Coordinador d’EUPV-Alzira
Consell Polític d’EUPV-Ribera Alta

L’estiu deixa al seu darrere un panorama ombrívol. No només si mirem en una escala ampliada, en ser el País Valencià qui lidera la destrucció de treball (un 20% de l’atur del conjunt de l’Estat durant el segon trimestre d’enguany). Si davallem amb una lent més ajustada, com ara la comarca de la Ribera, observem com els retalls de l’educació pública ja han afectat als cursos de diversificació dels instituts, com el de Castelló de la Ribera; en la sanitat hi ha una proposta d’eliminació de places públiques de personal sanitari en tota l’àrea; i quant als serveis socials, la implantació de la Llei de Dependència ha estat nul·la per part de la Conselleria. Davant els primers sotracs de la crisi, doncs, ja comencen a ressentir-se les primeres víctimes dels pressupostos de la Generalitat. El més greu, això no obstant, és que venim d’una etapa de vaques grosses i durant la qual no s’ha invertit suficientment en els serveis públics: ans al contrari, han sofert greus retrocessos en determinats sectors per via inclús de la privatització. Paral·lelament, el model econòmic que havia de servir de sosteniment de tot l’edifici, i segons el qual la construcció era qui tirava del carro, ha arribat inexorablement a l’extenuació, i amb ell s’han ressentit de forma notable els pressupostos públics, tant els de les administracions públiques com les locals.
Ara tocarà fer front a tota la sèrie de despropòsits que s’han produït aquestos anys, començant per les primeres entitats públiques. El balanç, a hores d’ara, aborrona: prenem per cas un exemple característic, la capital de la Ribera Alta. L’Ajuntament d’Alzira ha planificat més de 8.000 habitatges en diverses àrees d’expansió –per a una població estable d’uns 43.000 habitants i amb un parc de vivendes buides que voreja el miler-, xifra que els promotors darrerament han hagut de rebaixar i hi ha l’ombra de la suspensió de pagaments de l’empresa Llanera. Segons dades del 2006 (extretes de l’anuari de Caja España), un 16% del treball en la localitat depenia de la construcció, movia un 20% de l’activitat econòmica i suposava, per a les arques municipals, al voltant del 25% del pressupost. I això només comptant les xifres més o menys directes que se’n deriven. Els costos d’urbanització, i d’una part de les infraestructures públiques, depenen de l’acord amb els agents urbanitzadors, segons el model que ha consagrat la legislació urbanística valenciana. Com a resultat immediat, amb l’ensorrament del sector de la construcció, aquell govern local ha anunciat el retall significatiu dedicat al benestar social. L’atur, abans dels primers sotracs de la crisi, superava ja el 10%.

El model, en suma, ha sigut d’un creixement expansiu i, per tant, completament insostenible a mitjan termini. Ho ha sigut des del punt de vista ambiental, amb la posada en perill de zones protegides o a l’hora de desestructurar el paisatge agrari. També socialment, en la mesura que necessita d’eixamplar els serveis prestats amb una proporció considerable per mantindre un abast com a mínim semblant al que hi havia –ja siga de recollida de fem, policia, bombers, com els educatius, sanitaris...-. I ho ha sigut econòmicament, ja que no només es vincula el seu creixement a l’augment de la demanda, sinó que va acompanyat de voracitat sobre el terreny i de la qual depenen tot un seguit de indústries dependents –llanterners, electricistes, alumini, ferro...-; quan unes potes –de fang- s’han vingut avall, s’ha arrossegat a totes les altres fitxes del dòmino.

Ens queda una tasca ingent a fer encara per a aquells que apostàvem per un altre model, que ja s’ha desmerescut, tot i que ara tenim molts més arguments i raons. Un model que no ha contribuït a redistribuir els beneficis grollers que s’han aconseguit, que s’ha especulat sobre béns públics a més, i del que ara ens toca a tots aguantar la càrrega, amb l’aquiescència o l’impuls de les corporacions locals. De fet, acarem la situació en un moment extremadament dolent per al conjunt de la ciutadania: amb una dependència excessiva de la construcció, amb uns serveis públics deteriorats i uns ajuntaments que han anat de la mà d’aquella.
Cal convéncer a una majoria social, que s’ha vist seduïda per la sobreabundància d’aquesta etapa, que hem de tractar de canviar el model de creixement –que ara ja no mereix tal qualificació-. Des de les entitats locals s’han de potenciar uns altres models de vivenda sostenibles socialment (com el cooperativisme). Que cal fomentar altres formes intensives de creixement, ja siga amb convenis amb els agricultors, la potenciació de determinats tipus d’indústria i cercar la qualitat en el sector serveis. Que s’ha d’ampliar el sector públic per suportar l’impacte de la crisi sobre els sectors més vulnerables. I és hora que comencem a exigir responsabilitats: a qui ha manipulat a l’opinió pública i a qui ha agreujat i empenyorat amb les seues decisions el futur, en particular, des dels ajuntaments.