EU-ALZIRA PRESENTA LES SEUES MESURES PER A LA CREACIÓ DE TREBALL I LES SEUES PROPOSTES ECONÒMIQUES ALS SINDICATS CCOO I UGT

3.5.11

EU-Alzira ha presentat hui, dia 3 de maig, en la seu de Comissions Obreres als sindicats CCOO i UGT les seues propostes per a ocupació, les seues mesures econòmiques i també els principals eixos de la seua política social, que són les prioritats per a la formació d’esquerres en la situació de crisi actual que estem patint totes i tots.

De la mateixa manera, EU-Alzira coincideix amb els representants de les treballadores i treballadors en què hui per hui l’atur, que afecta a més de 4.800 persones sols a Alzira, la precarietat laboral i la gran incertesa en el treball són els principals problemes que angoixen a la majoria de la ciutadania. I això són el centre de les preocupacions d’EU des de les institucions.

Al respecte, EU-Alzira ha plantejat la necessitat d’un gran esforç per part de l’Ajuntament en la creació de borses de treball temporals, com s’ha fet en altres situacions de crisi i en altres ciutats, i l’aplicació de vertaders plans d’ocupació adreçats als sectors més vulnerables: aturats de llarga duració, joves, dones i persones sense cap recursos, com també ho són molts immigrants. I això pensem ha d’incloure la renegociació amb les empreses que s’han vist beneficiades de les privatitzacions dels serveis públics (neteja, tractament del fem, manteniment de parcs i jardins, etc.).

D’una altra banda, des del col·lectiu d’EU-Alzira reclamem la constitució d’un consell econòmic i social més ampli i participatiu, per tal de coordinar i posar en marxa noves mesures que suposen un impuls a les activitats econòmiques de la nostra ciutat. Així, des de la nostra formació creiem indispensables el foment de l’economia social, de la constitució de cooperatives de treballadors, que han resistit bastant bé la situació de recessió econòmica. I també dels incentius cap als sectors d’economia sostenible i l’impuls al comerç local front al model de grans superfícies comercials que s’ha sostingut fins ara.

Per a Ivan Martínez, candidat a l’alcaldia d’Alzira per EU: “assumim plenament les mesures que proposen els sindicats per millorar els serveis públics: d’escoles infantils, de més places de residències d’ancians públiques o l’aplicació de la llei de Dependència. I és que els serveis socials han patit una etapa d’enorme deixadesa i abandó per part dels governs del PP a Alzira i al País Valencià, i, ara, amb les dificultats que estan patint moltes famílies, són més necessaris que mai, també per a la creació de treball de qualitat.”

IU proposa acabar amb el model de gestió privada de la sanitat pública

Pel seu interés, enllacem ací amb la proposició no de llei que ha proposat IU-federal, ademesa per la majoria del Congrés dels Diputats per al seu tràmit, que acabaria amb el nefast model de gestió privada de la sanitat inaugurat amb l'Hospital de la Ribera a Alzira.

EUPV denuncia que la Ribera es una de las comarcas con más PAI en marcha

Roda de premsa, extreta de las Provincias (7.5.09)

Esquerra Unida (EU) de la comarca ha denunciado que la Ribera es una de las comarcas que más PAI realiza. El campo de golf de la Galiana en Carcaixent y el Manhattan de Cullera son una muestra de los "excesos" del urbanismo que se dan en la comarca.
"Un modelo de construcción que es insostenible y sólo se dedica a engrosar el dinero que proviene de la especulación", aseguró Asensi García, coordinador de EU en la Ribera Alta.
Respecto a la agricultura, EU pide que se convierta en un sector estratégico de la economía y que desaparezca la figura del intermediario.
Por su parte, el coordinador de EU en la Ribera Baixa, Juan Vicente Geribés señaló la necesidad de otro hospital para esta zona.
La candidata de EU a las elecciones europeas, Esther López, criticó el modelo de gestión del Hospital Universitario de la Ribera y aseguró que su partido defiende "la sanidad pública frente al modelo de gestión privada en un centro público".

Plataforma de la Ribera en defensa de la Llei de Dependència

LA PLATAFORMA DE LA RIBERA EN DEFENSA DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA convoca a una concentració davant de l'Ajuntament d'Alzira el dia 7 de maig a les 19 hores, dins de les mobilitzacions que s'estan fent a nivell de tot el País Valencià.
El manifest el podeu trobar ací.

Parlem també de microcrisi

Article, en pàgina26.com, el 8.VIII.08

http://www.pagina26.com/opinio/microcrisi.html

PARLEM TAMBÉ DE MICROCRISI
Ivan Martínez Araque
Coordinador d’EUPV-Alzira
Consell Polític d’EUPV-Ribera Alta

L’estiu deixa al seu darrere un panorama ombrívol. No només si mirem en una escala ampliada, en ser el País Valencià qui lidera la destrucció de treball (un 20% de l’atur del conjunt de l’Estat durant el segon trimestre d’enguany). Si davallem amb una lent més ajustada, com ara la comarca de la Ribera, observem com els retalls de l’educació pública ja han afectat als cursos de diversificació dels instituts, com el de Castelló de la Ribera; en la sanitat hi ha una proposta d’eliminació de places públiques de personal sanitari en tota l’àrea; i quant als serveis socials, la implantació de la Llei de Dependència ha estat nul·la per part de la Conselleria. Davant els primers sotracs de la crisi, doncs, ja comencen a ressentir-se les primeres víctimes dels pressupostos de la Generalitat. El més greu, això no obstant, és que venim d’una etapa de vaques grosses i durant la qual no s’ha invertit suficientment en els serveis públics: ans al contrari, han sofert greus retrocessos en determinats sectors per via inclús de la privatització. Paral·lelament, el model econòmic que havia de servir de sosteniment de tot l’edifici, i segons el qual la construcció era qui tirava del carro, ha arribat inexorablement a l’extenuació, i amb ell s’han ressentit de forma notable els pressupostos públics, tant els de les administracions públiques com les locals.
Ara tocarà fer front a tota la sèrie de despropòsits que s’han produït aquestos anys, començant per les primeres entitats públiques. El balanç, a hores d’ara, aborrona: prenem per cas un exemple característic, la capital de la Ribera Alta. L’Ajuntament d’Alzira ha planificat més de 8.000 habitatges en diverses àrees d’expansió –per a una població estable d’uns 43.000 habitants i amb un parc de vivendes buides que voreja el miler-, xifra que els promotors darrerament han hagut de rebaixar i hi ha l’ombra de la suspensió de pagaments de l’empresa Llanera. Segons dades del 2006 (extretes de l’anuari de Caja España), un 16% del treball en la localitat depenia de la construcció, movia un 20% de l’activitat econòmica i suposava, per a les arques municipals, al voltant del 25% del pressupost. I això només comptant les xifres més o menys directes que se’n deriven. Els costos d’urbanització, i d’una part de les infraestructures públiques, depenen de l’acord amb els agents urbanitzadors, segons el model que ha consagrat la legislació urbanística valenciana. Com a resultat immediat, amb l’ensorrament del sector de la construcció, aquell govern local ha anunciat el retall significatiu dedicat al benestar social. L’atur, abans dels primers sotracs de la crisi, superava ja el 10%.

El model, en suma, ha sigut d’un creixement expansiu i, per tant, completament insostenible a mitjan termini. Ho ha sigut des del punt de vista ambiental, amb la posada en perill de zones protegides o a l’hora de desestructurar el paisatge agrari. També socialment, en la mesura que necessita d’eixamplar els serveis prestats amb una proporció considerable per mantindre un abast com a mínim semblant al que hi havia –ja siga de recollida de fem, policia, bombers, com els educatius, sanitaris...-. I ho ha sigut econòmicament, ja que no només es vincula el seu creixement a l’augment de la demanda, sinó que va acompanyat de voracitat sobre el terreny i de la qual depenen tot un seguit de indústries dependents –llanterners, electricistes, alumini, ferro...-; quan unes potes –de fang- s’han vingut avall, s’ha arrossegat a totes les altres fitxes del dòmino.

Ens queda una tasca ingent a fer encara per a aquells que apostàvem per un altre model, que ja s’ha desmerescut, tot i que ara tenim molts més arguments i raons. Un model que no ha contribuït a redistribuir els beneficis grollers que s’han aconseguit, que s’ha especulat sobre béns públics a més, i del que ara ens toca a tots aguantar la càrrega, amb l’aquiescència o l’impuls de les corporacions locals. De fet, acarem la situació en un moment extremadament dolent per al conjunt de la ciutadania: amb una dependència excessiva de la construcció, amb uns serveis públics deteriorats i uns ajuntaments que han anat de la mà d’aquella.
Cal convéncer a una majoria social, que s’ha vist seduïda per la sobreabundància d’aquesta etapa, que hem de tractar de canviar el model de creixement –que ara ja no mereix tal qualificació-. Des de les entitats locals s’han de potenciar uns altres models de vivenda sostenibles socialment (com el cooperativisme). Que cal fomentar altres formes intensives de creixement, ja siga amb convenis amb els agricultors, la potenciació de determinats tipus d’indústria i cercar la qualitat en el sector serveis. Que s’ha d’ampliar el sector públic per suportar l’impacte de la crisi sobre els sectors més vulnerables. I és hora que comencem a exigir responsabilitats: a qui ha manipulat a l’opinió pública i a qui ha agreujat i empenyorat amb les seues decisions el futur, en particular, des dels ajuntaments.

En contra de la supressió de places públiques sanitàries

Notícia apareguda a pàgina26.com el 25.VII.08:

http://www.pagina26.com/xuquer-turia/eu-demana-que-la-conselleria-de-sanitat-no-suprimisca-66-places-de-sanitaris-a-la-ribera.html

Notícia apareguda al Levante 24.VII.08 i 31.VII.08.

Nota de premsa: EUPV-Alzira insta l'Ajuntament a què no suprimisca conselleria cap plaça de professionals sanitaris públics

Davant la proposta de la Conselleria de Sanitat de suprimir 66 places del seu personal sanitari en l’àrea 11, que engloba la comarca de la Ribera, des d’EUPV-Alzira instem a totes les forces polítiques amb representació, i en especial a l’equip de govern del PP-PSICV, que mostren el seu rebuig frontal a aquesta mesura.

Des d’EU proposem que es presente una moció que posicione l’Ajuntament d’Alzira enfront de qualsevol possible retall en els serveis sanitaris públics, donades les carències que a dia de hui presenten, especialment per la insuficiència de personal per poder atendre les necessitats dels ciutadans. El malestar entre els usuaris, les llargues llistes d’espera en l’atenció primària, en les distintes especialitats i en l’hospital, així com les queixes dels treballadors i treballadores per la falta de personal que dificulten un servei suficient en absolut justifiquen aquestes mesures. Per al nostre col·lectiu, l’ajuntament ha d’exigir explicacions tant a la Conselleria com a l’Agència Valenciana de Salut i que faça el possible per què no es prenga una decisió destrellatada, que es mantinga i s’amplie la plantilla i l’oferta sanitària pública en la nostra comarca.

Igualment, des d’EU venim reivindicant, des de la posada en marxa de l’Hospital de la Ribera, un consell de salut comarcal on participen els ajuntaments i altres entitats que ajuden en l’elaboració d’un mapa sanitari de la Ribera, i que reflectisca les necessitats de cada municipi i les deficiències tant d’atenció com d’infraestructures. Instem l’ajuntament per a què, amb la col·laboració d’altres consistoris o la mancomunitat de municipis de la Ribera Alta i Baixa, es puga fer valdre les necessitats de cada localitat en la configuració dels serveis de salut i es puga crear aquest consell comarcal. Amb la presència d’aquest organisme difícilment es posarien sobre la taula mesures insensates fetes des d’un despatx com aquella que es vol presentar.

Per al col·lectiu d’EUPV-Alzira, si finalment es pren la decisió d’eliminar aquelles places, suposarà una passa més en el soterrament dels serveis públics que està portant a terme la Generalitat des de fa anys, que s’està fent poc a poc i amb comptagotes. Primer va ser amb la gestió privada de l’hospital, de l’atenció primària, l’associació en benefici d’entitats privades com la Universitat Catòlica i ara amb l’eliminació de professionals dependents de la Conselleria. I això no ha redundat en una major eficiència econòmica, en una millor qualitat dels serveis o, ni molt menys, en un major benestar de la ciutadania.