EUPV-ALZIRA PROPOSA LA PEATONALITZACIÓ DEL CENTRE URBÀ PER FOMENTAR EL COMERÇ LOCAL FRONT AL MODEL DE GRANS CENTRES COMERCIALS EN LA PERIFÈRIA

19.4.11

EU-Alzira considera que el model de grans centres comercials en la perifèria ha tingut uns resultats nefastos per a la ciutat, amb la fugida de diverses empreses comercials i uns desastres en les planificacions urbanístiques que hem pagat tota la ciutadania d’Alzira. Però, el més greu és que s’ha portat a terme un model de ciutat que ha perjudicat la vitalitat del centre urbà.

En front d’això, EU-Alzira proposa la peatonalització dels carrers Hort dels Frares i Piletes, per a què el trànsit rodat es desplace a vies que poden suportar un major trànsit, especialment per mitjà de les vies perifèriques, com han reclamat els veïns de la zona. Per a Ivan Martínez Araque, candidat a l’alcaldia d’Alzira per EU: “cal començar un projecte que incloga la peatonalització de la barriada de Sant Joan i de la Plaça Major, que done prioritat als vianants i incentive a la ciutadania a deixar els vehicles i que opte a altres alternatives menys problemàtiques. Juntament a això, per revitalitzar aquesta zona, des d'EU proposem l'extensió de l'àrea de protecció per mantindre l'urbanisme tradicional d'aquestes zones, que incloga incentius per a obrir negocis que mantinguen l'aspecte típic d'aquestes àrees. És a dir, estendre els plans efectuats en la vila a altres barris de la ciutat.”

En efecte, en altres àrees de la ciutat on s'han dut a terme projectes semblants, ha augmentat l'activitat comercial i ha servit per recuperar antics edificis. Un bon exemple que podem trobar ben a prop, i sostingut per actuacions decidides des de fa molts anys, són ciutats com Xàtiva o Gandia, que tenen unes potents àrees comercials urbanes. I, en especial, això ha permés millorar la qualitat de vida dels centres de les ciutats.

EU-Alzira torna a demanar la dimissió de Bastidas davant els desastres de Vilella

6.4.11

Davant la nova reclamació presentada per l’Agent Urbanitzador del centre comercial de Vilella, que ara demana quasi 46 milions d’euros a l’Ajuntament d’Alzira, EU-Alzira exigeix a Bastidas que aclarisca públicament aquesta situació, que el denunciant qualifica de “deficient funcionament de l’Ajuntament d’Alzira”, i assumisca les responsabilitats que ha exigit a altres en casos semblants, atenent les gestions nefastes portades al llarg d’aquests anys a Vilella, ja que no s’ha arribat a cap tipus de solució entretant.

Donat el trist historial que ha suposat l’intent de posada en marxa d’aquest centre comercial, amb l’anul·lació per part del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana el 2008 del PAI de Vilella, i la falta de finançament del projecte, EU-Alzira va considerar en el seu moment que havien d’assumir responsabilitats els impulsors d’aquesta actuació, en aquest cas la màxima responsable d’urbanisme, la sra Elena Bastidas. La reclamació presentada per l’Agent Urbanitzador no és més que la conseqüència lògica dels desastres acumulats, en exigir part de les inversions realitzades.

Un altre centre comercial que mai existirà, com tampoc els 2.000 llocs de faena que es prometeren o el Museu de les Arts Àudiovisuals, que anava a ser "referència europea i internacional"

En definitiva, els intents que una gran superfície comercial s’assentara a Alzira poden arribar a costar a la ciutadania alzirenya quasi 60 milions d’euros, inclosos els 12,5 milions d’euros que s’han d’acabar d’abonar per l’Hort de Redal on en un principi s’havia de construir un altre centre comercial abans de marxar a Carcaixent. Des d’EU-Alzira demanem a l’Ajuntament que busque un acord satisfactori amb el menor cost possible per a la ciutadania, donat que la sra Bastidas ha provocat que el consistori estiga enmig d’un veritable fangar.

EU-Alzira ha vingut oposant-se a la construcció de nous centres comercials a Alzira, en considerar que cal potenciar un altre model de ciutat, que done preferència als comerços del centre. Que tres grans superfícies comercials hagen abandonat el projecte al sud de la ciutat és indicatiu que resultava inviable, primer per les dificultats en la inundabilitat de la zona, pels problemes tècnics i legals que no s’han resolt i, finalment, per la inviabilitat econòmica. Els fets són tossuts i han tornat a ratificar el que venim anys denunciant.

Al costat de l'escut de l'Ajuntament d'Alzira es pot llegir: Vilella. Centro comercial. Te va a encantar.

SRA. BASTIDAS, APRENGA D’UNA VEGADA LA LLIÇÓ DE LA CRISI

10.10.10

Per a molts mitjans de comunicació i líders d’opinió, la crisi internacional que estem patint en carn pròpia molts ciutadans no és més que una crisi financera, una etapa conjuntural. La gran paradoxa és que aquells aplaudeixen que els desajustos del sistema no els paguen ni la banca, ni els inversors, ni el capital especulatiu, sinó les classes mitjanes i baixes, amb retalls de l’estat del benestar i reformes laborals.

En la crisi, a Espanya i al País Valencià particularment, han actuat molts més factors. Entre d’altres, el deute privat que està ofegant moltes famílies. Però, per a què mai perda, l’estat ha hagut de finançar la banca. És la quadratura del cercle. I, relacionat amb açò, han tingut una enorme responsabilitat tant la Generalitat com els ajuntaments, que han alimentat el boom urbanístic i la bambolla immobiliària fins que ens ha esclatat en la cara.

A Alzira, Bastidas i el partit dels Blasco estan actuant com si res haguera passat, aliens a la crua realitat. El nou PGOU assumeix tots els desficacis que s’havien aprovat en els anys de vaques grosses: més de 15.000 vivendes previstes, per a una població que quasi duplicaria el número d’habitants. Res no importa. Que Tulell haja quedat en barrena. Que les moles dels edificis de Cartonatges estiguen enfangats. Que els pilars del centre comercial de Vilella es claven com agulles. Que en el polígon industrial del Pla l’únic que es menege siga la pols.

En efecte, estem al davant d’un model fracassat de ciutat, que ens ha portat a un carreró sense eixida. La dreta, empresarial i política, ens ha deixat uns sectors econòmics –com la construcció i tot el que arrossega- enfonsats, que ha consentit que per uns beneficis ràpids i escandalosos s’haja acabat d’arruïnar el camp i no s’haja invertit a penes en altres activitats. I això impulsat pels poders públics en mans del PP, a qui no li ha importat en absolut la hipoteca que ens deixava.

Si tan clar resulta que el PGOU és l’eixida a la crisi en la nostra ciutat, encoratgem al govern local per a què traga el seu projecte al carrer, que descutisca aquesta planificació amb les associacions veïnals, amb els agents socials (sindicats i empresaris) i altres formacions. Que s’explique la lletra menuda a la ciutadania, en reunions obertes, i també als barris degradats que no compten en les seues actuacions urbanístiques. I, fet això, tal i com defensem des d’EUPV fa anys, que convoquen un referèndum ciutadà, com ha tingut lloc en altres ciutats. Si és que pensen en el futur de totes i tots.

Ivan Martínez Araque

Coordinador d’EUPV-Alzira

EUPV denuncia que la Ribera es una de las comarcas con más PAI en marcha

Roda de premsa, extreta de las Provincias (7.5.09)

Esquerra Unida (EU) de la comarca ha denunciado que la Ribera es una de las comarcas que más PAI realiza. El campo de golf de la Galiana en Carcaixent y el Manhattan de Cullera son una muestra de los "excesos" del urbanismo que se dan en la comarca.
"Un modelo de construcción que es insostenible y sólo se dedica a engrosar el dinero que proviene de la especulación", aseguró Asensi García, coordinador de EU en la Ribera Alta.
Respecto a la agricultura, EU pide que se convierta en un sector estratégico de la economía y que desaparezca la figura del intermediario.
Por su parte, el coordinador de EU en la Ribera Baixa, Juan Vicente Geribés señaló la necesidad de otro hospital para esta zona.
La candidata de EU a las elecciones europeas, Esther López, criticó el modelo de gestión del Hospital Universitario de la Ribera y aseguró que su partido defiende "la sanidad pública frente al modelo de gestión privada en un centro público".

EUPV-Alzira valora com a nefasta la gestió urbanística de Bastidas i reitera la petició de dimissió com a responsable de l'àrea

Nota de premsa, publicada en Las Provincias i a Més Alzira (27.3.09)http://www.lasprovincias.es/valencia/20090327/ribera/pide-bastidas-dimita-asunto-20090327.html

http://mesalzira.wordpress.com/2009/03/30/eupv-alzira-valora-com-a-nefasta-la-gestio-urbanistica-de-bastidas-i-reitera-la-peticio-de-dimissio-com-a-responsable-de-larea/

Des del col·lectiu d’EUPV-Alzira qualifiquem com a nefasta la gestió de planejament urbanístic que està duent l’Ajuntament, que s’ha manifestat en les darreres setmanes en l’anulació pel Tribunal Superior de Justícia del PAI de Vilella i en el suspens del projecte estrella de la nova biblioteca, i per això mateix reiterem la nostra demanda de responsabilitats polítiques a Elena Bastidas com a regidora d’urbanisme per què presente la dimissió.
Des de la nostra formació responsabilitzem a Bastidas dels errors successius i el mal plantejament d’aquest projecte, que es vinculà al promotor immobiliari de l’antic cine Piscina, una operació que abans de realitzar-se ja ha multiplicat les previsions dels costos de la seua construcció per tres, des que es presentà el 2007. Però, no només això. Considerem que el PP està enganyant reiteradament els seus electors i al conjunt de la ciutadania; fins i tot, s’han pagat campanyes municipals amb diners públics per publicitar un projecte que sabien que no s’anava a poder realitzar, una circumstància que considerem indigna.

Des d’EUPV-Alzira demanem públicament a l’equip de govern que renegocie amb l’empresa urbanitzadora les condicions del solar de l’antic cine Piscina, que tracte de revertir per a ús públic d’aquesta àmplia zona en el centre urbà per destinar-ho a una àrea cultural i més ara que s’han incomplit els terminis donats, i així poder comptar el més prompte possible amb un centre sociocultural com els que compten altres ciutats i ha desenvolupat EU (a Burjassot, Massamagrell, etc.). Igualment, sol·licitem l’elaboració d’un pla seriós per desplegar centres o aules de lectura i de consulta en tota la ciutat –en barriades com l’Alquerieta o les Basses-, ja que ni tan sols l’ajuntament tenia una previsió al voltant de les dotacions materials de la nova biblioteca.
Per al coordinador d’EUPV, Ivan Martínez Araque, “els fets són tossuts: les grans promeses del PP d’Alzira o bé no s’han realitzat, no les ha pogut finançar l’ajuntament o s’han fet a mitges i malament. La realitat ha mostrat que la política dels grans anuncis d’E. Bastidas ha sigut un fracàs, per irreal i no atendre les veritables necessitats de la nostra ciutat. I desgraciadament poder gaudir d’una biblioteca en condicions és encara, després de diverses legislatures, una prioritat que no s’està atenent”.

EUPV-Alzira exigeix la dimissió d'E. Bastidas com a regidora d'urbanisme

Notícia publicada en el diari Levante el 20.3.09 i a Més Alzira http://mesalzira.wordpress.com/2009/03/23/eupv-alzira-exigeix-la-dimissio-de-bastidas-com-a-regidora-durbanisme/

El col·lectiu d'EUPV-Alzira exigeix a Elena Bastidas que assumisca responsabilitats com a regidora d'urbanisme i deixe les seues funcions davant l'última sentència judicial que anul·la la modificació del PAI de Vilella. Es tracta d'un altre fet que s'acumula a una llarga llista d'errors i de falta de transparència i d'informació pública des que porta aquesta àrea Bastidas.
Per a la nostra formació no parlem d'una mera «qüestió tècnica», tal i com l'han qualificada des del govern municipal, sinó que suposa l'anulació de tot un plenari, el màxim òrgan de decisió política d'un ajuntament, i no només això, també posa en qüestió la transparència en l'urbanisme del govern que dirigeix Bastidas i la forma que ha tingut el PP de gestionar la planificació urbanística en la ciutat.
Per a Ivan Martínez, coordinador d'EUPV-Alzira, «el PP d'Alzira ha vingut recordant les imprudències d'anteriors governs municipals en matèria urbanística, encara que van pagar les seues responsabilitats davant les urnes fa anys; el que ara l'exigim és que assumisca realment allò que denuncia per a altres». Des d'EU fem constar que sota el manament de l'àrea d'urbanisme per part d'E. Bastidas s'han produït errors tècnics d'envergadura, com consentir aquella gran profunditat dels soterranis en l’antiga Ducal. I des d'EUPV hem denunciat la falta de transparència, de debat i d'informació a la ciutadania de moltes de les decisions en l'àmbit urbanístic, com ara la revisió del PGOU. De fet, han sigut diverses les manifestacions organitzades per diverses entitats i associacions cíviques, que inclús van impedir l'aprovació del PAI en la Casella o el pàrquing tal i com s'havia anunciat primerament en l'avinguda Lluís Sunyer. A més a més, durant aquests sis anys de gestió del PP, hi ha hagut operacions poc transparents, com la permuta de terrenys a Tulell o la donació graciosa de cert constructor a l'ajuntament.
Per tot plegat, per la mala planificació urbanística, feta a base del que hauria d'haver sigut una solució d'urgència com els PAIs per alterar el PGOU, per les errades contínues, sancionades pels tribunals fins i tot, i per la falta d'informació i de participació ciutadana en projectes que ens afecten a tots i totes, des d'EU demanem a l'alcaldessa alzirenya que canvie la seua política, que no és més que una de les potes d'un model urbanístic fracassat i condemnat pels tribunals, i que òbriga una altra etapa d'acord amb les vertaderes necessitats de la ciutat, lluny d'una planificació irreal i plena de mancances.

Bastidas també és responsable de la crisi

BASTIDAS TAMBÉ ÉS RESPONSABLE DE LA CRISI
Ivan Martínez Araque
Coordinador d’EUPV-Alzira

Article enviat a Levante, 19.12.08

Fa uns pocs dies, l’alcaldessa d’Alzira es felicitava perquè gràcies a la gestió de l’ajuntament, i també a la d’altres agents socials i dels mateixos treballadors de Río Verde, s’havia aconseguit que diverses empreses s’instal·laren en aquella fàbrica. Sens dubte, es tracta d’una bona notícia. Com aquella que salvà a Cartonatges de pegar a fugir d’Alzira fa uns anys, cosa que, per cert, provocà alguna crítica del PP.
Però, per això hem de considerar un referent a l’actual govern local per tal d’eixir de la crisi? Només cal pensar què s’ha sembrat durant els anys de bonança per saber què estem arreplegant ara. De fet, les dificultats de la indústria valenciana i també a Alzira
s’han produït no sols d’uns mesos cap ací: només cal pensar en el sector tèxtil i l’alimentari, i les poques mesures que s’han pres al respecte.
En els últims anys, al que sí que hem assistit ha sigut a una autèntica carrera dels poders públics per tal de traure sòl per a construir, que era una de les majors partides d’ingressos. Alzira, amb el seu urbanisme, no ha sigut una excepció; s’ha contribuït, i de quina manera, a engrandir una bufa que tots sabíem que anava a esclatar. Fins i tot, gran part de les inversions públiques les realitzaven els promotors immobiliaris, que devien fer-les barata tots els favors –recordem el que s’ha quedat a mitges a Tulell-. Per cert, als que no ens cansàvem d’alertar que açò tenia uns peus de fang, se’ns ha arribat a acusar que érem contraris al “Progrés”.

I què és el mentrimentres no s’ha fet? Ni s’han millorat les infraestructures dels polígons industrials existents –un bon exemple seria Tisneres i el de la carretera d’Albalat-, ni tampoc hi hagut un pla industrial que meresca tal nom, el que haguera possibilitat l’atracció d’inversions. I vorem com queda el cas de Fracà, després del revés judicial que el mana desfer. Al contrari, el polígon del Pla se’ns ven com la panacea, sent que estan tots els de la comarca totalment paralitzats.
Cal canviar moltes de les polítiques seguides fins ara, si no volem caure en una altra espiral, però el panorama pinta molt negre. D’entrada, les obres públiques de l’Ajuntament, que deurien crear nous llocs de treball i ser destinades a millorar el benestar de tots, es troben paralitzades. Realment, és aquest model fracassat, el que ha encarnat perfectament Bastidas i el PP, el que volem?

EU exigeix a l'Ajuntament mesures contra la crisi

Per al col·lectiu d’EUPV-Alzira, estem convençuts que patim una situació que lluny de ser una simple desacceleració econòmica se’ns planteja com una crisi de dimensions globals, i per tant amb fortes repercussions a nivell local. Tanmateix, sembla ser que la corporació municipal ha optat per la passivitat, amb anuncis de congelació irreal dels impostos. En fi, molts són els aspectes negatius que comporta una crisi econòmica, i aquestos els estem patint d’una manera especial a Alzira i la Ribera. Els acomiadaments, els elevats índexs de desocupació, la inestabilitat laboral quasi perpètua, i un abocament i potenciació per part de l’Ajuntament cap a un sector vulnerable com ho és la construcció... I de tots aquestos factors, també resulten certes conseqüències. Sent una de les principals el fort increment de les dificultats per accedir a una vivenda digna.
Des d’Esquerra Unida pensem que l’ajuntament d’Alzira ha d’assumir la seua responsabilitat, a l’hora de facilitar l’accés dels ciutadans a un bé tan indispensable com és la vivenda. En aquest sentit, cal dir que la nostra ciutat tradicionalment ha mantingut un mercat immobiliari fortament desequilibrat, i mai ningú ha fet el més mínim moviment per tal d’evitar-ho. Les últimes dades facilitades per l’INE corresponents a l’any 2001, a Alzira en aquells moments es comptabilitzaven sobre la totalitat de les vivendes del municipi un elevat percentatge de buides (al voltant 20%). Mentrestant el percentatge per a la resta de l’Estat espanyol era d’un 14’8%. Hi ha, doncs, més de 3.000 habitatges buits a la ciutat. En tot cas, donat el desenvolupament urbanístic en els darrers anys, aquesta xifra pot quedar-se, amb tota seguretat, ben curta.
Malauradament la política, també la municipal, cada dia té més de màrqueting i menys de cosa pública. I per això, cal anar a alguna de les arrels del problema i plantejar obertament una penalització sobre les vivendes buides en el casc urbà. Per això des d’EUPV-Alzira plantegem que aquells habitatges infrautilitzats, no posats en lloguer o en el mercat de compravenda, tinguen recàrrecs del 50% sobre l’Impost de Béns Immobles als propietaris amb vivendes no principals que estiguen buides. Aquesta mesura gaudeix de la cobertura legal que li atorga la modificació de la Llei d’Hisendes Locals de l’any 1988 realitzada per l’ejecutiu en la Llei d’Acompanyaments dels pressupostos de l’any 2002. On es planteja la possibilitat de gravar els habitatges buits, a través d’una llei desenvolupada reglamentariament. És a dir, una ordenança municipal.
Sobretot es donaria resposta a una necessitat real al conjunt de la ciutadania. Per tant, plantegem una iniciativa que incrementaria l’oferta de vivendes de lloguer en la ciutat d’una manera exponencial, possibilitaria un abaratament tant de l’arrendament com del preu de venda, i es facilitaria així l’accés a la vivenda d’aquells sectors socials del municipi amb les economies més sensibles, normalment sent aquestos els més joves. A més, aquesta mesura, provocaria la reactivació del nucli antic, lloc on habitualment es troben les residències deshabitades. I finalment el consistori obtindria així un ingrés extra, tan necessari, per poder realitzar polítiques socials en uns temps tan complicats i per tal que aquestes no es vegen compromeses. En definitiva, i al contrari del que s’ha vingut fent, es tracta de gravar a aquells qui més tenen, amb una mesura que és habitual en altres municipis com ara a Andalusia.

Publicada al Levante, 2.11.08

Declaracions a Alzira Ràdio, 3.11.08

Parlem també de microcrisi

Article, en pàgina26.com, el 8.VIII.08

http://www.pagina26.com/opinio/microcrisi.html

PARLEM TAMBÉ DE MICROCRISI
Ivan Martínez Araque
Coordinador d’EUPV-Alzira
Consell Polític d’EUPV-Ribera Alta

L’estiu deixa al seu darrere un panorama ombrívol. No només si mirem en una escala ampliada, en ser el País Valencià qui lidera la destrucció de treball (un 20% de l’atur del conjunt de l’Estat durant el segon trimestre d’enguany). Si davallem amb una lent més ajustada, com ara la comarca de la Ribera, observem com els retalls de l’educació pública ja han afectat als cursos de diversificació dels instituts, com el de Castelló de la Ribera; en la sanitat hi ha una proposta d’eliminació de places públiques de personal sanitari en tota l’àrea; i quant als serveis socials, la implantació de la Llei de Dependència ha estat nul·la per part de la Conselleria. Davant els primers sotracs de la crisi, doncs, ja comencen a ressentir-se les primeres víctimes dels pressupostos de la Generalitat. El més greu, això no obstant, és que venim d’una etapa de vaques grosses i durant la qual no s’ha invertit suficientment en els serveis públics: ans al contrari, han sofert greus retrocessos en determinats sectors per via inclús de la privatització. Paral·lelament, el model econòmic que havia de servir de sosteniment de tot l’edifici, i segons el qual la construcció era qui tirava del carro, ha arribat inexorablement a l’extenuació, i amb ell s’han ressentit de forma notable els pressupostos públics, tant els de les administracions públiques com les locals.
Ara tocarà fer front a tota la sèrie de despropòsits que s’han produït aquestos anys, començant per les primeres entitats públiques. El balanç, a hores d’ara, aborrona: prenem per cas un exemple característic, la capital de la Ribera Alta. L’Ajuntament d’Alzira ha planificat més de 8.000 habitatges en diverses àrees d’expansió –per a una població estable d’uns 43.000 habitants i amb un parc de vivendes buides que voreja el miler-, xifra que els promotors darrerament han hagut de rebaixar i hi ha l’ombra de la suspensió de pagaments de l’empresa Llanera. Segons dades del 2006 (extretes de l’anuari de Caja España), un 16% del treball en la localitat depenia de la construcció, movia un 20% de l’activitat econòmica i suposava, per a les arques municipals, al voltant del 25% del pressupost. I això només comptant les xifres més o menys directes que se’n deriven. Els costos d’urbanització, i d’una part de les infraestructures públiques, depenen de l’acord amb els agents urbanitzadors, segons el model que ha consagrat la legislació urbanística valenciana. Com a resultat immediat, amb l’ensorrament del sector de la construcció, aquell govern local ha anunciat el retall significatiu dedicat al benestar social. L’atur, abans dels primers sotracs de la crisi, superava ja el 10%.

El model, en suma, ha sigut d’un creixement expansiu i, per tant, completament insostenible a mitjan termini. Ho ha sigut des del punt de vista ambiental, amb la posada en perill de zones protegides o a l’hora de desestructurar el paisatge agrari. També socialment, en la mesura que necessita d’eixamplar els serveis prestats amb una proporció considerable per mantindre un abast com a mínim semblant al que hi havia –ja siga de recollida de fem, policia, bombers, com els educatius, sanitaris...-. I ho ha sigut econòmicament, ja que no només es vincula el seu creixement a l’augment de la demanda, sinó que va acompanyat de voracitat sobre el terreny i de la qual depenen tot un seguit de indústries dependents –llanterners, electricistes, alumini, ferro...-; quan unes potes –de fang- s’han vingut avall, s’ha arrossegat a totes les altres fitxes del dòmino.

Ens queda una tasca ingent a fer encara per a aquells que apostàvem per un altre model, que ja s’ha desmerescut, tot i que ara tenim molts més arguments i raons. Un model que no ha contribuït a redistribuir els beneficis grollers que s’han aconseguit, que s’ha especulat sobre béns públics a més, i del que ara ens toca a tots aguantar la càrrega, amb l’aquiescència o l’impuls de les corporacions locals. De fet, acarem la situació en un moment extremadament dolent per al conjunt de la ciutadania: amb una dependència excessiva de la construcció, amb uns serveis públics deteriorats i uns ajuntaments que han anat de la mà d’aquella.
Cal convéncer a una majoria social, que s’ha vist seduïda per la sobreabundància d’aquesta etapa, que hem de tractar de canviar el model de creixement –que ara ja no mereix tal qualificació-. Des de les entitats locals s’han de potenciar uns altres models de vivenda sostenibles socialment (com el cooperativisme). Que cal fomentar altres formes intensives de creixement, ja siga amb convenis amb els agricultors, la potenciació de determinats tipus d’indústria i cercar la qualitat en el sector serveis. Que s’ha d’ampliar el sector públic per suportar l’impacte de la crisi sobre els sectors més vulnerables. I és hora que comencem a exigir responsabilitats: a qui ha manipulat a l’opinió pública i a qui ha agreujat i empenyorat amb les seues decisions el futur, en particular, des dels ajuntaments.