esquerra unida del país valencià - alzira
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Medi Ambient. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Medi Ambient. Mostrar tots els missatges
TANQUEM COFRENTS
Tanquem Cofrents
Dimecres, 13.4.11
Casa de la Cultura, Alzira, a les 19.00 h.
Moció presentada als ajuntaments per EUPV el 2010
La central nuclear del poble de Cofrents, que és propietat d’Iberdrola i funciona des de 1984, suposa una autèntica amenaça per a la nostra seguretat i deixarà una herència enverinada a les futures generacions. Un perill que cada dia que passa augmenta amb l’envelliment de la central nuclear i la progressiva degradació de la cultura de seguretat dels seus responsables, més preocupats de millorar els beneficis que de la seguretat de la instal·lació atòmica.
El 20 de març de 2011 acaba l’autorització d’explotació de la nuclear i Iberdrola pretén allargar la vida de la central. El tipus de reactor nuclear de Cofrents és d’aigua lleugera en ebullició (BWR). Es caracteritza perquè l’aigua radioactiva del circuit primari ix de l’edifici de contenció i recorre molts edificis de la central; com a conseqüència, en cas de fuga aquesta arribaria a l’exterior.
A més, en aquest tipus de centrals les barres de control del reactor s’accionen per mitjà d’un sistema d’aigua a pressió, a diferència d’altres tipus de centrals on les barres entren pel seu propi pes; això suposa un plus d’inseguretat, ja que la possibilitat de fallada en moments en què cal moderar o aturar la reacció nuclear és major.
Cofrents també ha patit inestabilitats termohidràuliques: inesperades i descontrolades pujades i baixades brusques de potència, que podrien ocasionar un accident sever. Davant d’aquest problema es va dur a terme una altra reparació que no és més que un pedaç: la instal·lació d’un nou sistema de control que no era el que es va dissenyar inicialment.
Quan una central porta funcionant més de dos dècades —i Cofrents prompte farà els 25 anys— el perill d’un accident nuclear és cada volta major. Els processos d’envelliment no són fàcilment detectables, perquè afecten l’estructura interna dels materials, de manera que només es posen en evidència quan ja s’ha produït la fallada d’un component.
Un problema greu de Cofrents és l’avaria del sistema d’aigua a pressió que acciona les barres de control; aquest sistema ha patit fugues i fissures a causa de la corrosió dels tubs. Un altre problema són les fallades en les vàlvules que mantenen la pressió del vapor en el nucli del reactor; el manteniment d’aquest paràmetre és molt important, ja que una pressió massa alta podria ocasionar fugues i explosions. Aquests problemes són, a més, símptomes del gran mal que afligeix les centrals velles: la corrosió de l’acer que provoca fissures i fugues del circuit primari.
Les principals víctimes d’aquest deteriorament són, sense dubte, els treballadors —sovint subcontractats— que participen en els processos de recàrrega de combustible o en reparacions en les zones del nucli del reactor, que reben les dosis radioactives més altes de totes les centrals nuclears.
Si a l’envelliment tècnic de la central atòmica afegim la disminució de les inversions en personal i manteniment, l’incompliment de la normativa de seguretat, el secretisme i la deixadesa de l’organisme que hauria de controlar les centrals nuclears (el Consell de Seguretat Nuclear), la situació pel que fa a la seguretat no pot ser més preocupant.
Per a la refrigeració del reactor nuclear s’utilitza un enorme volum d’aigua del riu Xúquer (fins a 34 hectòmetres cúbics anuals). Una bona part —uns 20 hm3—s’evapora, mentre que la resta retorna al riu a una temperatura superior a la natural i produeix una contaminació tèrmica.
Un abocament d’aigua contaminada amb radioactivitat al Xúquer tindria unes conseqüències terribles, tant per als habitants de la Ribera, com per als de l’àrea metropolitana de València, que també beuen l’aigua d’aquest riu; suposaria també una autèntica ruïna per a l’agricultura de les comarques afectades. Un accident així no és una possibilitat remota: al juliol de 2008, la central nuclear de Tricastin, al sud de França, va patir un vessament d’aigües amb 75 kg d’urani que van contaminar dos rius.
En el funcionament normal de la central atòmica s’emet al medi ambient pròxim una gran quantitat de gasos (triti, xenó…) i líquids radioactius.
La central nuclear de Cofrents genera anualment entre 25 i 30 tones de combustible gastat. Es tracta de substàncies extremadament radioactives, perilloses durant centenars de milers d’anys, per a les quals no hi ha cap solució efectiva. Les piscines que contenen els residus són vulnerables a accidents i atacs i requereixen una constant circulació d’aigua refrigerant sobre el combustible irradiat per evitar una catàstrofe.
La central de Cofrents també produeix cada any uns 300 m3 de residus radioactius de mitjana i baixa activitat, que es duen al magatzem del Cabril (Còrdova); els transports es fan per carretera, amb el perill que això comporta per a les zones que travessen els camions.
· Les nuclears no són cap solució per al canvi climàtic: encara que tota l’electricitat produïda actualment en el món amb combustibles fòssils es generara amb centrals nuclears, la reducció del calfament global seria només del 12% i els recursos d’urani durarien només 12,5 anys
· La radioactivitat causa leucèmia i tumors cancerígens diversos, però poden transcórrer dècades fins que els efectes es manifesten
· Cap país ha pogut aplicar una solució segura per a emmagatzemar o eliminar els residus nuclears. Com més tardem a paralitzar les centrals nuclears, més gran serà l’herència radioactiva que deixarem a les futures generacions.
Més info a:
EU-ALZIRA DEMANA A L’AJUNTAMENT D’ALZIRA QUE S’INTERESSE VERDADERAMENT A SOLUCIONAR ELS PROBLEMES DEL BARRANC DE LA MURTA
Nota de premsa, 8.10.09. EUPV-Alzira
El col·lectiu d’EUPV-Alzira demana públicament a l’Ajuntament d’Alzira que s’implique per buscar solucions als greus problemes que planteja el barranc de la Murta en la zona nord del terme municipal d’Alzira. Cal recordar que dit barranc en les passades pluges de finals de setembre es va desbordar, va causar problemes les carreteres V-505 i va tallar la V-506, la qual cosa va afectar al polígon industrial de la carretera d’Albalat, a nombrosos propietats agrícoles i en les residències de la zona. Però, el problema ve de lluny, ja que en els últims anys no ha sigut la única volta que ha ocorregut. 
Per la nostra formació cal un compromís ferm per part de l’Ajuntament per abordar el problema. En el darrer plenari de setembre, la moció aprovada per tots els partits polítics amb representació va quedar fora qualsevol menció als mitjans que deuria posar el govern local, i la mateixa alcaldessa va reiterar que no era una qüestió municipal, sinó que era competència de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (responsable dels barrancs) i de la Diputació de València (responsable de les vies de circulació). Per al coordinador d’EUPV-Alzira, Ivan Martínez Araque, “l’Ajuntament no pot ni deu restar impassible i sense moure un dit quan, cada vegada que es produeixen fortes pluges, les empreses del polígon industrial, moltes parcel·les i centenars de veïns es veuen afectats”.
Al parer d’EUPV, cal buscar una solució al tall del barranc per la carretera d’Albalat, a la millora del caixer del barranc de la Murta i al manteniment i neteja periòdica. Especialment lamentable és la zona on desemboca el barranc, en la partida dels Tolls: la neteja ha estat insuficient, a dia de hui encara no s’ha procedit a condicionar-lo després del seu desbordament. Aquest desaigua directament als camps i es veu constrenyit en molts punts, sent la seua canalització inadequada. Des d’EUPV reclamem a l’Ajuntament una actuació immediata.
I tot això també passa per la millora de la carretera del polígon, que exigeix una solució integral dels accessos pel nord-est d’Alzira, cosa que les distintes administracions i també l’Ajuntament han negligit. Recordem que el polígon de Tisneres i el camí de Sant Bernabeu es troben encara deficientment connectats, a l’espera d’una nova rotonda i nous enllaços, sense que les últimes intervencions de la Diputació hagen servit per a solucionar aquests problemes.
Des d’EUPV, finalment, volem assenyalar que en la construcció de noves infraestructures, com ara el polígon industrial de Vilella on va el nou centre comercial, també s’han vist implicades altres administracions i diverses competències -sobre el barranc de la Casella o l’avinguda de la Ribera que pertany a la Generalitat-, i això no ha sigut motiu per a què no es realitzaren. Per a I. Martínez “en el cas del barranc de la Murta, no es tracta d’un problema de competències, sinó de voluntat política”.
Per la nostra formació cal un compromís ferm per part de l’Ajuntament per abordar el problema. En el darrer plenari de setembre, la moció aprovada per tots els partits polítics amb representació va quedar fora qualsevol menció als mitjans que deuria posar el govern local, i la mateixa alcaldessa va reiterar que no era una qüestió municipal, sinó que era competència de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (responsable dels barrancs) i de la Diputació de València (responsable de les vies de circulació). Per al coordinador d’EUPV-Alzira, Ivan Martínez Araque, “l’Ajuntament no pot ni deu restar impassible i sense moure un dit quan, cada vegada que es produeixen fortes pluges, les empreses del polígon industrial, moltes parcel·les i centenars de veïns es veuen afectats”.Al parer d’EUPV, cal buscar una solució al tall del barranc per la carretera d’Albalat, a la millora del caixer del barranc de la Murta i al manteniment i neteja periòdica. Especialment lamentable és la zona on desemboca el barranc, en la partida dels Tolls: la neteja ha estat insuficient, a dia de hui encara no s’ha procedit a condicionar-lo després del seu desbordament. Aquest desaigua directament als camps i es veu constrenyit en molts punts, sent la seua canalització inadequada. Des d’EUPV reclamem a l’Ajuntament una actuació immediata.
I tot això també passa per la millora de la carretera del polígon, que exigeix una solució integral dels accessos pel nord-est d’Alzira, cosa que les distintes administracions i també l’Ajuntament han negligit. Recordem que el polígon de Tisneres i el camí de Sant Bernabeu es troben encara deficientment connectats, a l’espera d’una nova rotonda i nous enllaços, sense que les últimes intervencions de la Diputació hagen servit per a solucionar aquests problemes.
Des d’EUPV, finalment, volem assenyalar que en la construcció de noves infraestructures, com ara el polígon industrial de Vilella on va el nou centre comercial, també s’han vist implicades altres administracions i diverses competències -sobre el barranc de la Casella o l’avinguda de la Ribera que pertany a la Generalitat-, i això no ha sigut motiu per a què no es realitzaren. Per a I. Martínez “en el cas del barranc de la Murta, no es tracta d’un problema de competències, sinó de voluntat política”.LA GESTIÓ SOCIAL DE L'AIGUA PER A EU
Pel seu interés, en tractar aspectes que es refereixen al transvasament del Xúquer, transcrivim el document polític elaborat per IU-federal sobre la gestió social de l'aigua:
POR UN ACUERDO ESTATAL DEL AGUA COMO BIEN PÚBLICO, QUE EVITE EL
ENFRENTAMIENTO ENTRE REGIONES Y LA UTILIZACIÓN POLÍTICA COYUNTURAL DE
UN BIEN VITAL PARA LA VIDA Y EL DESARROLLO SOSTENIBLE
Después de la derogación del trasvase del Ebro, es hora de dar un giro radical a la política del agua que, partiendo de la implantación de la Directiva Marco Europea de Aguas, suponga acomodar la legislación y las estructuras de gestión del agua a una nueva etapa en la que prime la gestión del recurso, bajo premisas de eficacia, eficiencia, sostenibilidad, transparencia y participación social.
El proceso de reforma de los diferentes estatutos de autonomía está volviendo a reabrir debates sobre el uso y “propiedad” de las aguas que, a nuestro modo de ver, ponen de manifiesto la necesidad de definir una política de gestión del agua que, desde la izquierda alternativa y transformadora, debe considerar el agua como bien público y exigir la gestión social del agua.
También coincide el momento con la revisión de todos los Planes de Cuenca y, por consiguiente, cuando se está produciendo un intenso trabajo en materia de planificación hidrológica. La revisión de los actuales planes de cuenca y su adaptación a la Directiva Marco de Agua, actualmente en curso, debe guiarse por el nuevo modelo de gestión que propugnamos.
Es, en definitiva, un momento en el que Izquierda Unida expresa su posición y aporta su propuesta política al debate. Izquierda Unida considera superados los planteamientos originales de aquellos Planes Hidrológicos Nacionales que, promovidos tanto por PSOE como por PP, se limitaban a atender las demandas y aumentar la oferta de agua poniendo a disposición de las actividades productivas y especulativas, sin distinción, los caudales necesarios. Es necesario y urgente reorientar la política hidráulica con los nuevos parámetros que marcan las directivas comunitarias, la sostenibilidad del Planeta y los criterios de la nueva
cultura del agua.
La izquierda progresista, alternativa y transformadora debe defender una política hidraúlica capaz de conjugar los diversos intereses sociales y ambientales en torno al agua, y debe hacerlo teniendo en cuenta, además, los legítimos intereses que suponen la satisfacción de las necesidades reales de desarrollo socio‐económico sostenible, lejos del modelo económico y urbanístico depredador y especulativo que conocemos. Debe, igualmente, defender, con criterios de sostenibilidad, la satisfacción de las necesidades básicas para la población.
La nueva gestión social del agua que defiende Izquierda Unida se apoya en las siguientes premisas fundamentales:
− EL AGUA COMO BIEN PÚBLICO:
Evitando la privatización de la gestión del recurso en cualquiera de las fases del ciclo integral del agua. Debemos esforzarnos en evitar la privatización de los abastecimientos y también del saneamiento y depuración. Igualmente debemos considerar como públicos los caudales que, una vez depurados, vuelven a los cauces fluviales.
− AGUA PARA LA SALUD DE LA POBLACIÓN:
De calidad y con garantía de suministro para el abastecimiento de la población. Garantizando el mínimo vital reconocido de 90 litros/día/habitante.
− AGUA PARA PRESERVAR LOS ECOSISTEMAS:
Considerando los requerimientos de los ecosistemas, los caudales ambientales y las necesidades de calidad de las aguas subterráneas, superficiales, marinas y las costeras de transición como un derecho social que los poderes públicos deben garantizar y satisfacer.
− AGUA PARA EL DESARRROLLO ECONÓMICO SOSTENIBLE:
Garantizando la creación de riqueza social, planificada democráticamente y utilizando el agua con criterios de eficacia, eficiencia, racionalidad y sostenibilidad, tanto en la industria como en la agricultura.
Todo ello con la aplicación de una legislación avanzada que proteja este bien público y con una gestión participativa que involucre a la sociedad en el control del recurso. Con una revisión de la actual Ley de Aguas que profundice en los aspectos más protectores del recurso, hagan más participativa su gestión y potencien más el control público.
Con unos organismos de cuenca que sirvan a estos fines y que supongan un avance hacía un modelo federal de su control con una mayor participación en su gestión de las Comunidades Autónomas, de los Ayuntamientos y de la ciudadanía por medio de sus organizaciones sociales. Siguiendo unos principios de servicio público que eviten la privatización de su gestión y el control por el sector privado del ciclo integral del agua.
Para Izquierda Unida las claves a incluir en el futuro Acuerdo Estatal del Agua son:
1.‐ La asunción de nuevos criterios de racionalidad económica, priorizando estrategias de gestión de la demanda sobre las tradicionales estrategias basadas en la oferta del recurso. Llevar a cabo políticas de agua comprometidas con el ahorro, revisar el sistema tradicional de concesiones, la eliminación de pérdidas en la distribución y la reutilización de aguas depuradas. Apostar por una desalación responsable, ligada a la satisfacción de las necesidades reales de la sociedad y respetuosa con el medio natural.
2.‐ Un modelo económico agrario y social que sea sostenible y respetuoso con el medio ambiente. Potenciación y recuperación de los cultivos tradicionales.
3.‐ La recuperación y conservación del buen estado ecológico de lagos, humedales, ríos, deltas, estuarios, así como de las aguas subterráneas y plataformas litorales.
POR UN ACUERDO ESTATAL DEL AGUA COMO BIEN PÚBLICO, QUE EVITE EL
ENFRENTAMIENTO ENTRE REGIONES Y LA UTILIZACIÓN POLÍTICA COYUNTURAL DE
UN BIEN VITAL PARA LA VIDA Y EL DESARROLLO SOSTENIBLE
Después de la derogación del trasvase del Ebro, es hora de dar un giro radical a la política del agua que, partiendo de la implantación de la Directiva Marco Europea de Aguas, suponga acomodar la legislación y las estructuras de gestión del agua a una nueva etapa en la que prime la gestión del recurso, bajo premisas de eficacia, eficiencia, sostenibilidad, transparencia y participación social.
El proceso de reforma de los diferentes estatutos de autonomía está volviendo a reabrir debates sobre el uso y “propiedad” de las aguas que, a nuestro modo de ver, ponen de manifiesto la necesidad de definir una política de gestión del agua que, desde la izquierda alternativa y transformadora, debe considerar el agua como bien público y exigir la gestión social del agua.
También coincide el momento con la revisión de todos los Planes de Cuenca y, por consiguiente, cuando se está produciendo un intenso trabajo en materia de planificación hidrológica. La revisión de los actuales planes de cuenca y su adaptación a la Directiva Marco de Agua, actualmente en curso, debe guiarse por el nuevo modelo de gestión que propugnamos.
Es, en definitiva, un momento en el que Izquierda Unida expresa su posición y aporta su propuesta política al debate. Izquierda Unida considera superados los planteamientos originales de aquellos Planes Hidrológicos Nacionales que, promovidos tanto por PSOE como por PP, se limitaban a atender las demandas y aumentar la oferta de agua poniendo a disposición de las actividades productivas y especulativas, sin distinción, los caudales necesarios. Es necesario y urgente reorientar la política hidráulica con los nuevos parámetros que marcan las directivas comunitarias, la sostenibilidad del Planeta y los criterios de la nueva
cultura del agua.
La izquierda progresista, alternativa y transformadora debe defender una política hidraúlica capaz de conjugar los diversos intereses sociales y ambientales en torno al agua, y debe hacerlo teniendo en cuenta, además, los legítimos intereses que suponen la satisfacción de las necesidades reales de desarrollo socio‐económico sostenible, lejos del modelo económico y urbanístico depredador y especulativo que conocemos. Debe, igualmente, defender, con criterios de sostenibilidad, la satisfacción de las necesidades básicas para la población.
La nueva gestión social del agua que defiende Izquierda Unida se apoya en las siguientes premisas fundamentales:
− EL AGUA COMO BIEN PÚBLICO:
Evitando la privatización de la gestión del recurso en cualquiera de las fases del ciclo integral del agua. Debemos esforzarnos en evitar la privatización de los abastecimientos y también del saneamiento y depuración. Igualmente debemos considerar como públicos los caudales que, una vez depurados, vuelven a los cauces fluviales.
− AGUA PARA LA SALUD DE LA POBLACIÓN:
De calidad y con garantía de suministro para el abastecimiento de la población. Garantizando el mínimo vital reconocido de 90 litros/día/habitante.
− AGUA PARA PRESERVAR LOS ECOSISTEMAS:
Considerando los requerimientos de los ecosistemas, los caudales ambientales y las necesidades de calidad de las aguas subterráneas, superficiales, marinas y las costeras de transición como un derecho social que los poderes públicos deben garantizar y satisfacer.
− AGUA PARA EL DESARRROLLO ECONÓMICO SOSTENIBLE:
Garantizando la creación de riqueza social, planificada democráticamente y utilizando el agua con criterios de eficacia, eficiencia, racionalidad y sostenibilidad, tanto en la industria como en la agricultura.
Todo ello con la aplicación de una legislación avanzada que proteja este bien público y con una gestión participativa que involucre a la sociedad en el control del recurso. Con una revisión de la actual Ley de Aguas que profundice en los aspectos más protectores del recurso, hagan más participativa su gestión y potencien más el control público.
Con unos organismos de cuenca que sirvan a estos fines y que supongan un avance hacía un modelo federal de su control con una mayor participación en su gestión de las Comunidades Autónomas, de los Ayuntamientos y de la ciudadanía por medio de sus organizaciones sociales. Siguiendo unos principios de servicio público que eviten la privatización de su gestión y el control por el sector privado del ciclo integral del agua.
Aplicando criterios de recuperación de costes, pero teniendo en cuenta quién obtiene mayor valor añadido al recurso y favoreciendo que las capas más desprotegidas de la sociedad accedan al recurso (mínimo vital a precio tasado, con aportación pública).
Apostamos por un acuerdo estatal del agua que parta de la formación de una MESA DEL AGUA, en la que además de usuarios y fuerzas políticas estén presentes las comunidades autónomas, los Municipios, los Agentes sociales y el tejido social implicado en la problemática de la gestión del agua.
Reclamamos la necesidad de constituir una MESA DEL AGUA para poner en común las necesidades existentes, la respuesta más adecuada y un diagnostico único de los recursos y de la demanda. Es necesario e imprescindible que entre todos seamos capaces de aunar posiciones que superen la problemática hídrica nacional y encontrar respuestas consensuadas entre las diferentes regiones para evitar, por un lado, utilizaciones políticas de las problemáticas concretas de cada zona o Comunidad Autónoma que impiden llegar a soluciones objetivas y tendentes a satisfacer el interés general de la ciudadanía, y por otro, los enfrentamientos entre diferentes regiones de nuestro país por un bien público tan necesario y vital como es el agua.
Exigimos de la administración central que asuma la responsabilidad de su competencia en materia de planificación hidrológica, para, mediante el acuerdo que se alcance, garantizar los instrumentos necesarios que aseguren el desarrollo sostenible en lo económico, social, medioambiental e, incluso, cultural, de los territorios implicados.
Apostamos por un acuerdo estatal del agua que parta de la formación de una MESA DEL AGUA, en la que además de usuarios y fuerzas políticas estén presentes las comunidades autónomas, los Municipios, los Agentes sociales y el tejido social implicado en la problemática de la gestión del agua.
Reclamamos la necesidad de constituir una MESA DEL AGUA para poner en común las necesidades existentes, la respuesta más adecuada y un diagnostico único de los recursos y de la demanda. Es necesario e imprescindible que entre todos seamos capaces de aunar posiciones que superen la problemática hídrica nacional y encontrar respuestas consensuadas entre las diferentes regiones para evitar, por un lado, utilizaciones políticas de las problemáticas concretas de cada zona o Comunidad Autónoma que impiden llegar a soluciones objetivas y tendentes a satisfacer el interés general de la ciudadanía, y por otro, los enfrentamientos entre diferentes regiones de nuestro país por un bien público tan necesario y vital como es el agua.
Exigimos de la administración central que asuma la responsabilidad de su competencia en materia de planificación hidrológica, para, mediante el acuerdo que se alcance, garantizar los instrumentos necesarios que aseguren el desarrollo sostenible en lo económico, social, medioambiental e, incluso, cultural, de los territorios implicados.
Para Izquierda Unida las claves a incluir en el futuro Acuerdo Estatal del Agua son:
1.‐ La asunción de nuevos criterios de racionalidad económica, priorizando estrategias de gestión de la demanda sobre las tradicionales estrategias basadas en la oferta del recurso. Llevar a cabo políticas de agua comprometidas con el ahorro, revisar el sistema tradicional de concesiones, la eliminación de pérdidas en la distribución y la reutilización de aguas depuradas. Apostar por una desalación responsable, ligada a la satisfacción de las necesidades reales de la sociedad y respetuosa con el medio natural.
2.‐ Un modelo económico agrario y social que sea sostenible y respetuoso con el medio ambiente. Potenciación y recuperación de los cultivos tradicionales.
3.‐ La recuperación y conservación del buen estado ecológico de lagos, humedales, ríos, deltas, estuarios, así como de las aguas subterráneas y plataformas litorales.
4.‐ Establecer, con prioridad a cualquier nueva decisión sobre planificación hidrológica, las reservas estratégicas oportunas en cada cabecera de cuenca para garantizar, bajo la premisa de la sostenibilidad, el desarrollo económico, social y ambiental en cada territorio.
EU-Alzira critica el malbaratament de recursos i diners en l'enllumenament públic
Notícia apareguda en el Levante-EMV i Las Provincias el 15.08.08.
Declaracions a Alzira Ràdio el 18.08.08.
N. de p.: EU-Alzira critica el malbaratament de recursos i diners en l’enllumenament públic
El col·lectiu d’EUPV-Alzira denuncia el malbaratament de recursos i diners públics que realitza l’Ajuntament de la ciutat en mantindre la il·luminació de vies que ni tan sols es troben obertes a vehicles i transeünts. En concret, tot el tram del bulevard de Tulell, que sumen ni més ni menys que uns 600 m, encara roman inaccessible i no hi ha cap edifici funcionant o habitat, i ací es mantenen les faroles enceses durant llargues hores en la nit i només són apagades en la matinada. Igualment, en la mateixa zona de Tulell, els carrers adjacents al carrer Sueca.
Des de la nostra formació, no entenem com diverses àrees d’Alzira presenten un nul o deficient enllumenament públic, i que sí tenen una certa concurrència de vianants, com puguen ser: els accessos des de l’Alquerieta al centre comercial, bé l’àrea d’oci situada en la carretera d’Albalat o com ara el carril bici i peatonal de l’Avinguda de la Ribera cap a Carcaixent. En canvi, en aquestos llocs l’Ajuntament durant anys no ha fet res per solucionar aquestes deficiències.
EUPV-Alzira demana a l’administració local, per una banda, un pla d’estalvi semblant al que estan aplicant altres localitats veïnes com Carcaixent, per tal de reduir el consum energètic i el balafiament d’energia elèctrica. Mesures que, per un costat, permeten ajustar-se a les necessitats d’il·luminació en cada zona i evitar que es consumisca llum de forma inútil. Per exemple, proposem reduir l’emissió lumínica en zones que no són habitades i on no solen acudir vianants en altes hores de la nit o tampoc solen hi haure vehicles estacionats, com diversos trams de Tulell que sí es troben oberts al trànsit. Al mateix temps, amb aquest estalvi, es podrà escometre la il·luminació d’àrees que hui per hui presenten diverses deficiències, com les que hem assenyalades més amunt.
Per a EUPV-Alzira davant els retalls pressupostaris que ha hagut de realitzar el govern local davant la crisi econòmica que travessem, que han afectat greument les inversions en benestar social, exigim a l’Ajuntament que aplique realment una bona gestió dels recursos de tota la ciutadania alzirenya, i això passa per l’elaboració de diversos plans d’estalvi i reajustament de despeses realment prescindibles.
Per una altra banda, de no res serveix fer una bustiada i una campanya amb diners de tots des de la regidoria de Medi Ambient, poc abans de l’estiu, aconsellant als alzirenys i alzirenyes sobre mesures d’estalvi energètic per lluitar contra el canvi climàtic, si des del govern local, si des de les administracions públiques, no es duen a terme accions que mitiguen també el seu consum.
El col·lectiu d’EUPV-Alzira denuncia el malbaratament de recursos i diners públics que realitza l’Ajuntament de la ciutat en mantindre la il·luminació de vies que ni tan sols es troben obertes a vehicles i transeünts. En concret, tot el tram del bulevard de Tulell, que sumen ni més ni menys que uns 600 m, encara roman inaccessible i no hi ha cap edifici funcionant o habitat, i ací es mantenen les faroles enceses durant llargues hores en la nit i només són apagades en la matinada. Igualment, en la mateixa zona de Tulell, els carrers adjacents al carrer Sueca.
Des de la nostra formació, no entenem com diverses àrees d’Alzira presenten un nul o deficient enllumenament públic, i que sí tenen una certa concurrència de vianants, com puguen ser: els accessos des de l’Alquerieta al centre comercial, bé l’àrea d’oci situada en la carretera d’Albalat o com ara el carril bici i peatonal de l’Avinguda de la Ribera cap a Carcaixent. En canvi, en aquestos llocs l’Ajuntament durant anys no ha fet res per solucionar aquestes deficiències.
EUPV-Alzira demana a l’administració local, per una banda, un pla d’estalvi semblant al que estan aplicant altres localitats veïnes com Carcaixent, per tal de reduir el consum energètic i el balafiament d’energia elèctrica. Mesures que, per un costat, permeten ajustar-se a les necessitats d’il·luminació en cada zona i evitar que es consumisca llum de forma inútil. Per exemple, proposem reduir l’emissió lumínica en zones que no són habitades i on no solen acudir vianants en altes hores de la nit o tampoc solen hi haure vehicles estacionats, com diversos trams de Tulell que sí es troben oberts al trànsit. Al mateix temps, amb aquest estalvi, es podrà escometre la il·luminació d’àrees que hui per hui presenten diverses deficiències, com les que hem assenyalades més amunt.
Per a EUPV-Alzira davant els retalls pressupostaris que ha hagut de realitzar el govern local davant la crisi econòmica que travessem, que han afectat greument les inversions en benestar social, exigim a l’Ajuntament que aplique realment una bona gestió dels recursos de tota la ciutadania alzirenya, i això passa per l’elaboració de diversos plans d’estalvi i reajustament de despeses realment prescindibles.
Per una altra banda, de no res serveix fer una bustiada i una campanya amb diners de tots des de la regidoria de Medi Ambient, poc abans de l’estiu, aconsellant als alzirenys i alzirenyes sobre mesures d’estalvi energètic per lluitar contra el canvi climàtic, si des del govern local, si des de les administracions públiques, no es duen a terme accions que mitiguen també el seu consum.
EUPV-Alzira demana contenidors de reciclatge en les partides del terme
Levante, 07.VIII.08
Alzira Ràdio, 07.VIII.08
Nota de premsa: EUPV-Alzira demana a l’Ajuntament que siguen col·locats contenidors de reciclatge en diverses partides del terme
El col·lectiu d’EUPV-Alzira demana a la regidoria de Serveis Públics que estudie la col·locació de contenidors de paper, vidre i de plàstics per a reciclar també en diverses partides i camins del terme municipal, especialment en els mesos en estiu.
Atés l’elevat nombre d’alzirenys que es traslladen en les seues segones residències durant l’estiu a diverses zones fora del casc urbà, des de la nostra formació creiem que també es deurien facilitar aquests contenidors de reciclatge per fomentar l’hàbit de separar els residus a nivell domèstic, incrementar els materials reciclats i per prestar un servei en eixes àrees que, hui per hui, és pràcticament inexistent.
Bon exemple d’açò, seria que al llarg de la CV-506, que enllaça la carretera d’Albalat i la de Corbera pel Forn de Carrascosa, no hi ha pràcticament cap d’aquells contenidors. Tampoc en els camins que la travessen, com el camí de Benicull o el camí Baix de Corbera. Ni en les seues continuacions en els camins de Murta-Cara-Sol, Murta-Ombria, de la Mona, en la zona del pla de Corbera o la travessia cap al Xavegó. I són zones on els contenidors de residus ordinaris són abundants –en alguns trams cada 100 m n’hi ha un o bé hi existeixen dos ubicats-, però no, en canvi, els dedicats a deixalles reciclables.
Des d’EUPV-Alzira demanem públicament a l’Ajuntament que elabore un informe amb els tècnics municipals i l’empresa contractada, FCC, sobre les necessitats d’aquestes i altres zones fora de l’entorn urbà, que reconsidere tant els residents habituals com l’increment de població en els mesos estiuencs, a fi d’una col·locació accessible i útil dels contenidors de reciclatge, i una recollida selectiva del fem acurada a la possible demanda.
Sobre la caça lliure de porcs senglars
Notícia emesa a Alzira Ràdio el 31.VII.08.
Notícia publicada a Las Provincias el 5.VIII.08
http://www.lasprovincias.es/valencia/20080805/ribera/eupv-critica-recompensa-consistorio-20080805.html
Declaracions: EUPV-Alzira considera un insult la recompensa de l'Ajuntament per la caça de porcs senglars
Des del col·lectiu d’EU-Alzira condemnem la nova mesura que ha pres la regidoria d’Agricultura de l’Ajuntament d’Alzira respecte l’auspici i potenciació d’una pràctica com la caça d’animals, en aquest cas dels porcs senglars. Al mateix temps, es tracta d’un insult la recompensa a cada exemplar caçat de 15€ per part de l’Ajuntament, i no entenem que es puga premiar una pràctica semblant des de les administracions públiques.
Unes mesures que vulneren expressament la Declaració dels Drets dels Animals, aprovada per la UNESCO i per l’ONU, i que haurien de vigilar escrupolosament les administracions públiques. La qual mana en el seu article 2a i 2b (“Tot animal té dret al respecte” i “L’home, com a espècie animal, no pot arrogar-se el dret d’exterminar els altres animals o d’explotar-los, en violar aquest dret. Té l’obligació de posar els seus coneixements al servei dels animals”) i 5a i 5b (“Tot animal pertanyent a una espècie que visca tradicionalment en els voltants de l’home, té dret a viure i créixer segons el seu propi ritme i en les condicions de vida i llibertat que siguen pròpies de la seua espècie”). I malgrat l’autorització de la Conselleria de Medi Ambient, incompleix els articles 11, sobre el respecte als ecosistemes, del reglament de la Llei 3/1993 de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, en la mesura que afecten una espècie que té el seu hàbitat en monts i muntanyes de titularitat pública, i per tant ha de vincular-se a aquesta.
De totes les mesures, des de la nostra formació considerem que s’ha pres la més fàcil i la pitjor possible, sense cap plantejament rigorós que solucione el problema ni a mitjan ni llarg termini. Bona mostra és que la concessió de les llicències des de l’estiu passat, passant per l’ampliació de les batudes a inicis d’any i ara la recompensa que s’ha fixat, evidencia que no s’està acabant amb l’excés de població d’aquells animals. I ni molt menys es podrà fer amb un discurs simplista, que fa als llauradors uns ignorants que es poden enganyar amb receptes màgiques, i que no dóna al capdavall cap solució vàlida i viable.
Per al nostre col·lectiu, en primer lloc, cal un informe exhaustiu de la població de porcs senglars, de la seua localització, del seu desplaçament i de l’evolució de totes aquestes variables per comprovar que les mesures que s’hagen de prendre seran efectives, ara i en el termini de diversos anys. Exigim a la regidoria d’Agricultura que faça públiques les dades que tinga per vore l’abast del problema a dia de hui i vore el seu suposat increment per justificar les mesures preses a terme.
Segonament, instem la regidoria que faça públiques les actes amb els tècnics de conselleria i les recomanacions que no ha atés fins al moment: com ara la captura d’alguns exemplars i la seua portada a altres termes o contrades.
En tercer terme, adrecem la regidoria a elaborar un pla en diversos períodes que es fixe, no en la convocatòria de batudes períodiques com a única via per acarar el problema, sinó en totes les estratègies que puguen ajudar, sense vulnerar els drets dels animals, sense que afecte el patrimoni biològic de tota la ciutadania alzirenya i que no es fomenten valors com ara la solució sagnant i violenta dels problemes. Entre aquestes: tancaments de zones, proporcionar aliments en les àrees més conflictives, la captura i portada a altres llocs d’alguns d’aquests exemplars, etc.
Notícia publicada a Las Provincias el 5.VIII.08
http://www.lasprovincias.es/valencia/20080805/ribera/eupv-critica-recompensa-consistorio-20080805.html
Declaracions: EUPV-Alzira considera un insult la recompensa de l'Ajuntament per la caça de porcs senglars
Des del col·lectiu d’EU-Alzira condemnem la nova mesura que ha pres la regidoria d’Agricultura de l’Ajuntament d’Alzira respecte l’auspici i potenciació d’una pràctica com la caça d’animals, en aquest cas dels porcs senglars. Al mateix temps, es tracta d’un insult la recompensa a cada exemplar caçat de 15€ per part de l’Ajuntament, i no entenem que es puga premiar una pràctica semblant des de les administracions públiques.
Unes mesures que vulneren expressament la Declaració dels Drets dels Animals, aprovada per la UNESCO i per l’ONU, i que haurien de vigilar escrupolosament les administracions públiques. La qual mana en el seu article 2a i 2b (“Tot animal té dret al respecte” i “L’home, com a espècie animal, no pot arrogar-se el dret d’exterminar els altres animals o d’explotar-los, en violar aquest dret. Té l’obligació de posar els seus coneixements al servei dels animals”) i 5a i 5b (“Tot animal pertanyent a una espècie que visca tradicionalment en els voltants de l’home, té dret a viure i créixer segons el seu propi ritme i en les condicions de vida i llibertat que siguen pròpies de la seua espècie”). I malgrat l’autorització de la Conselleria de Medi Ambient, incompleix els articles 11, sobre el respecte als ecosistemes, del reglament de la Llei 3/1993 de la Llei Forestal de la Comunitat Valenciana, en la mesura que afecten una espècie que té el seu hàbitat en monts i muntanyes de titularitat pública, i per tant ha de vincular-se a aquesta.
De totes les mesures, des de la nostra formació considerem que s’ha pres la més fàcil i la pitjor possible, sense cap plantejament rigorós que solucione el problema ni a mitjan ni llarg termini. Bona mostra és que la concessió de les llicències des de l’estiu passat, passant per l’ampliació de les batudes a inicis d’any i ara la recompensa que s’ha fixat, evidencia que no s’està acabant amb l’excés de població d’aquells animals. I ni molt menys es podrà fer amb un discurs simplista, que fa als llauradors uns ignorants que es poden enganyar amb receptes màgiques, i que no dóna al capdavall cap solució vàlida i viable.
Per al nostre col·lectiu, en primer lloc, cal un informe exhaustiu de la població de porcs senglars, de la seua localització, del seu desplaçament i de l’evolució de totes aquestes variables per comprovar que les mesures que s’hagen de prendre seran efectives, ara i en el termini de diversos anys. Exigim a la regidoria d’Agricultura que faça públiques les dades que tinga per vore l’abast del problema a dia de hui i vore el seu suposat increment per justificar les mesures preses a terme.
Segonament, instem la regidoria que faça públiques les actes amb els tècnics de conselleria i les recomanacions que no ha atés fins al moment: com ara la captura d’alguns exemplars i la seua portada a altres termes o contrades.
En tercer terme, adrecem la regidoria a elaborar un pla en diversos períodes que es fixe, no en la convocatòria de batudes períodiques com a única via per acarar el problema, sinó en totes les estratègies que puguen ajudar, sense vulnerar els drets dels animals, sense que afecte el patrimoni biològic de tota la ciutadania alzirenya i que no es fomenten valors com ara la solució sagnant i violenta dels problemes. Entre aquestes: tancaments de zones, proporcionar aliments en les àrees més conflictives, la captura i portada a altres llocs d’alguns d’aquests exemplars, etc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)