LES FESTES D'ALZIRA: COM MORIR D'ÈXIT

Article publicat al Levante, 21.02.09.

Ivan Martínez Araque
Coordinador d’EUPV-Alzira

El retall del pressupostos ha suposat la defunció de les festes locals d'Alzira, almenys tal i com fins ara s'han fet. Podem dir ben bé que han mort d'èxit: només cal recordar la parafernàlia que ha anat muntant el govern municipal els últims anys, quan es deia que gràcies a ell es portava a tot el firmament del panorama musical. Sospitem, però, que prompte intentaran ressuscitar la cosa, sobre tot quan tornen a sonar melodies electorals.
Des d'EUPV, hem insistit en diverses ocasions sobre el pobre contingut de les festes d'Alzira, i que calia haver caminat cap a un altre model. En fi, com en unes altres coses, el temps ho ha confirmat: ací també teníem bona part de raó. I ho dèiem en dies d'aigua abundant, abans que el tarquim ens arribara al coll.
Respecte als festivals, la solució que ha hagut de prendre ara l'ajuntament no és gastar els diners públics portant megaestrelles, sinó aconformar-se en discomòbils, una cosa que ja fan les festes dels barris o les falles. La qual cosa planteja seriosos dubtes sobre la utilitat de la proposta. Vaja, aprofitant que es realitzen en el camp de futbol, és com una pilotada cap amunt, sense saber massa bé la direcció i passar el mal glop. Aquest és el resultat de la política dels grans events del PP, i bona mostra és el festival de cine del glamur per a major glòria de Bastidas (amb fons públics, òbviament).
Això no obstant, fer les coses d'una altra manera per a no caure en el mateix parany no és tan difícil, cal només un poc de voluntat política. Potenciar el que funciona i que per si mateixa té un valor afegit: ja siga la setmana de teatre, ja siguen actuacions en les places públiques (això sí, modificant part del seu contingut), les competicions esportives o programar activitats lúdiques en distintes parts de la ciutat. I fer un programa seriós de tasques que en altres municipis han tingut un gran èxit o han comptat amb el suport cívic i la col·laboració d'agents econòmics de cada localitat: des de fires temàtiques (es fan amb èxit a Guadassuar o l'Alcúdia), fins el recolzament de grups d’artistes locals i comarcals que tenen així una oportunitat de donar-se a conèixer. I tot siga dit, això econòmicament se sosté molt millor que portar a guanyadors de premis Grammys.

EU exigeix a l'Ajuntament mesures contra la crisi

Per al col·lectiu d’EUPV-Alzira, estem convençuts que patim una situació que lluny de ser una simple desacceleració econòmica se’ns planteja com una crisi de dimensions globals, i per tant amb fortes repercussions a nivell local. Tanmateix, sembla ser que la corporació municipal ha optat per la passivitat, amb anuncis de congelació irreal dels impostos. En fi, molts són els aspectes negatius que comporta una crisi econòmica, i aquestos els estem patint d’una manera especial a Alzira i la Ribera. Els acomiadaments, els elevats índexs de desocupació, la inestabilitat laboral quasi perpètua, i un abocament i potenciació per part de l’Ajuntament cap a un sector vulnerable com ho és la construcció... I de tots aquestos factors, també resulten certes conseqüències. Sent una de les principals el fort increment de les dificultats per accedir a una vivenda digna.
Des d’Esquerra Unida pensem que l’ajuntament d’Alzira ha d’assumir la seua responsabilitat, a l’hora de facilitar l’accés dels ciutadans a un bé tan indispensable com és la vivenda. En aquest sentit, cal dir que la nostra ciutat tradicionalment ha mantingut un mercat immobiliari fortament desequilibrat, i mai ningú ha fet el més mínim moviment per tal d’evitar-ho. Les últimes dades facilitades per l’INE corresponents a l’any 2001, a Alzira en aquells moments es comptabilitzaven sobre la totalitat de les vivendes del municipi un elevat percentatge de buides (al voltant 20%). Mentrestant el percentatge per a la resta de l’Estat espanyol era d’un 14’8%. Hi ha, doncs, més de 3.000 habitatges buits a la ciutat. En tot cas, donat el desenvolupament urbanístic en els darrers anys, aquesta xifra pot quedar-se, amb tota seguretat, ben curta.
Malauradament la política, també la municipal, cada dia té més de màrqueting i menys de cosa pública. I per això, cal anar a alguna de les arrels del problema i plantejar obertament una penalització sobre les vivendes buides en el casc urbà. Per això des d’EUPV-Alzira plantegem que aquells habitatges infrautilitzats, no posats en lloguer o en el mercat de compravenda, tinguen recàrrecs del 50% sobre l’Impost de Béns Immobles als propietaris amb vivendes no principals que estiguen buides. Aquesta mesura gaudeix de la cobertura legal que li atorga la modificació de la Llei d’Hisendes Locals de l’any 1988 realitzada per l’ejecutiu en la Llei d’Acompanyaments dels pressupostos de l’any 2002. On es planteja la possibilitat de gravar els habitatges buits, a través d’una llei desenvolupada reglamentariament. És a dir, una ordenança municipal.
Sobretot es donaria resposta a una necessitat real al conjunt de la ciutadania. Per tant, plantegem una iniciativa que incrementaria l’oferta de vivendes de lloguer en la ciutat d’una manera exponencial, possibilitaria un abaratament tant de l’arrendament com del preu de venda, i es facilitaria així l’accés a la vivenda d’aquells sectors socials del municipi amb les economies més sensibles, normalment sent aquestos els més joves. A més, aquesta mesura, provocaria la reactivació del nucli antic, lloc on habitualment es troben les residències deshabitades. I finalment el consistori obtindria així un ingrés extra, tan necessari, per poder realitzar polítiques socials en uns temps tan complicats i per tal que aquestes no es vegen compromeses. En definitiva, i al contrari del que s’ha vingut fent, es tracta de gravar a aquells qui més tenen, amb una mesura que és habitual en altres municipis com ara a Andalusia.

Publicada al Levante, 2.11.08

Declaracions a Alzira Ràdio, 3.11.08

EU-Alzira critica el malbaratament de recursos i diners en l'enllumenament públic

Notícia apareguda en el Levante-EMV i Las Provincias el 15.08.08.

http://www.lasprovincias.es/valencia/20080815/ribera/critica-malgasto-iluminacion-publica-20080815.html

Declaracions a Alzira Ràdio el 18.08.08.

N. de p.: EU-Alzira critica el malbaratament de recursos i diners en l’enllumenament públic

El col·lectiu d’EUPV-Alzira denuncia el malbaratament de recursos i diners públics que realitza l’Ajuntament de la ciutat en mantindre la il·luminació de vies que ni tan sols es troben obertes a vehicles i transeünts. En concret, tot el tram del bulevard de Tulell, que sumen ni més ni menys que uns 600 m, encara roman inaccessible i no hi ha cap edifici funcionant o habitat, i ací es mantenen les faroles enceses durant llargues hores en la nit i només són apagades en la matinada. Igualment, en la mateixa zona de Tulell, els carrers adjacents al carrer Sueca.
Des de la nostra formació, no entenem com diverses àrees d’Alzira presenten un nul o deficient enllumenament públic, i que sí tenen una certa concurrència de vianants, com puguen ser: els accessos des de l’Alquerieta al centre comercial, bé l’àrea d’oci situada en la carretera d’Albalat o com ara el carril bici i peatonal de l’Avinguda de la Ribera cap a Carcaixent. En canvi, en aquestos llocs l’Ajuntament durant anys no ha fet res per solucionar aquestes deficiències.
EUPV-Alzira demana a l’administració local, per una banda, un pla d’estalvi semblant al que estan aplicant altres localitats veïnes com Carcaixent, per tal de reduir el consum energètic i el balafiament d’energia elèctrica. Mesures que, per un costat, permeten ajustar-se a les necessitats d’il·luminació en cada zona i evitar que es consumisca llum de forma inútil. Per exemple, proposem reduir l’emissió lumínica en zones que no són habitades i on no solen acudir vianants en altes hores de la nit o tampoc solen hi haure vehicles estacionats, com diversos trams de Tulell que sí es troben oberts al trànsit. Al mateix temps, amb aquest estalvi, es podrà escometre la il·luminació d’àrees que hui per hui presenten diverses deficiències, com les que hem assenyalades més amunt.
Per a EUPV-Alzira davant els retalls pressupostaris que ha hagut de realitzar el govern local davant la crisi econòmica que travessem, que han afectat greument les inversions en benestar social, exigim a l’Ajuntament que aplique realment una bona gestió dels recursos de tota la ciutadania alzirenya, i això passa per l’elaboració de diversos plans d’estalvi i reajustament de despeses realment prescindibles.
Per una altra banda, de no res serveix fer una bustiada i una campanya amb diners de tots des de la regidoria de Medi Ambient, poc abans de l’estiu, aconsellant als alzirenys i alzirenyes sobre mesures d’estalvi energètic per lluitar contra el canvi climàtic, si des del govern local, si des de les administracions públiques, no es duen a terme accions que mitiguen també el seu consum.

Parlem també de microcrisi

Article, en pàgina26.com, el 8.VIII.08

http://www.pagina26.com/opinio/microcrisi.html

PARLEM TAMBÉ DE MICROCRISI
Ivan Martínez Araque
Coordinador d’EUPV-Alzira
Consell Polític d’EUPV-Ribera Alta

L’estiu deixa al seu darrere un panorama ombrívol. No només si mirem en una escala ampliada, en ser el País Valencià qui lidera la destrucció de treball (un 20% de l’atur del conjunt de l’Estat durant el segon trimestre d’enguany). Si davallem amb una lent més ajustada, com ara la comarca de la Ribera, observem com els retalls de l’educació pública ja han afectat als cursos de diversificació dels instituts, com el de Castelló de la Ribera; en la sanitat hi ha una proposta d’eliminació de places públiques de personal sanitari en tota l’àrea; i quant als serveis socials, la implantació de la Llei de Dependència ha estat nul·la per part de la Conselleria. Davant els primers sotracs de la crisi, doncs, ja comencen a ressentir-se les primeres víctimes dels pressupostos de la Generalitat. El més greu, això no obstant, és que venim d’una etapa de vaques grosses i durant la qual no s’ha invertit suficientment en els serveis públics: ans al contrari, han sofert greus retrocessos en determinats sectors per via inclús de la privatització. Paral·lelament, el model econòmic que havia de servir de sosteniment de tot l’edifici, i segons el qual la construcció era qui tirava del carro, ha arribat inexorablement a l’extenuació, i amb ell s’han ressentit de forma notable els pressupostos públics, tant els de les administracions públiques com les locals.
Ara tocarà fer front a tota la sèrie de despropòsits que s’han produït aquestos anys, començant per les primeres entitats públiques. El balanç, a hores d’ara, aborrona: prenem per cas un exemple característic, la capital de la Ribera Alta. L’Ajuntament d’Alzira ha planificat més de 8.000 habitatges en diverses àrees d’expansió –per a una població estable d’uns 43.000 habitants i amb un parc de vivendes buides que voreja el miler-, xifra que els promotors darrerament han hagut de rebaixar i hi ha l’ombra de la suspensió de pagaments de l’empresa Llanera. Segons dades del 2006 (extretes de l’anuari de Caja España), un 16% del treball en la localitat depenia de la construcció, movia un 20% de l’activitat econòmica i suposava, per a les arques municipals, al voltant del 25% del pressupost. I això només comptant les xifres més o menys directes que se’n deriven. Els costos d’urbanització, i d’una part de les infraestructures públiques, depenen de l’acord amb els agents urbanitzadors, segons el model que ha consagrat la legislació urbanística valenciana. Com a resultat immediat, amb l’ensorrament del sector de la construcció, aquell govern local ha anunciat el retall significatiu dedicat al benestar social. L’atur, abans dels primers sotracs de la crisi, superava ja el 10%.

El model, en suma, ha sigut d’un creixement expansiu i, per tant, completament insostenible a mitjan termini. Ho ha sigut des del punt de vista ambiental, amb la posada en perill de zones protegides o a l’hora de desestructurar el paisatge agrari. També socialment, en la mesura que necessita d’eixamplar els serveis prestats amb una proporció considerable per mantindre un abast com a mínim semblant al que hi havia –ja siga de recollida de fem, policia, bombers, com els educatius, sanitaris...-. I ho ha sigut econòmicament, ja que no només es vincula el seu creixement a l’augment de la demanda, sinó que va acompanyat de voracitat sobre el terreny i de la qual depenen tot un seguit de indústries dependents –llanterners, electricistes, alumini, ferro...-; quan unes potes –de fang- s’han vingut avall, s’ha arrossegat a totes les altres fitxes del dòmino.

Ens queda una tasca ingent a fer encara per a aquells que apostàvem per un altre model, que ja s’ha desmerescut, tot i que ara tenim molts més arguments i raons. Un model que no ha contribuït a redistribuir els beneficis grollers que s’han aconseguit, que s’ha especulat sobre béns públics a més, i del que ara ens toca a tots aguantar la càrrega, amb l’aquiescència o l’impuls de les corporacions locals. De fet, acarem la situació en un moment extremadament dolent per al conjunt de la ciutadania: amb una dependència excessiva de la construcció, amb uns serveis públics deteriorats i uns ajuntaments que han anat de la mà d’aquella.
Cal convéncer a una majoria social, que s’ha vist seduïda per la sobreabundància d’aquesta etapa, que hem de tractar de canviar el model de creixement –que ara ja no mereix tal qualificació-. Des de les entitats locals s’han de potenciar uns altres models de vivenda sostenibles socialment (com el cooperativisme). Que cal fomentar altres formes intensives de creixement, ja siga amb convenis amb els agricultors, la potenciació de determinats tipus d’indústria i cercar la qualitat en el sector serveis. Que s’ha d’ampliar el sector públic per suportar l’impacte de la crisi sobre els sectors més vulnerables. I és hora que comencem a exigir responsabilitats: a qui ha manipulat a l’opinió pública i a qui ha agreujat i empenyorat amb les seues decisions el futur, en particular, des dels ajuntaments.