Dimecres, 13.4.11
Casa de la Cultura, Alzira, a les 19.00 h.
Moció presentada als ajuntaments per EUPV el 2010
La central nuclear del poble de Cofrents, que és propietat d’Iberdrola i funciona des de 1984, suposa una autèntica amenaça per a la nostra seguretat i deixarà una herència enverinada a les futures generacions. Un perill que cada dia que passa augmenta amb l’envelliment de la central nuclear i la progressiva degradació de la cultura de seguretat dels seus responsables, més preocupats de millorar els beneficis que de la seguretat de la instal·lació atòmica.
El 20 de març de 2011 acaba l’autorització d’explotació de la nuclear i Iberdrola pretén allargar la vida de la central. El tipus de reactor nuclear de Cofrents és d’aigua lleugera en ebullició (BWR). Es caracteritza perquè l’aigua radioactiva del circuit primari ix de l’edifici de contenció i recorre molts edificis de la central; com a conseqüència, en cas de fuga aquesta arribaria a l’exterior.
A més, en aquest tipus de centrals les barres de control del reactor s’accionen per mitjà d’un sistema d’aigua a pressió, a diferència d’altres tipus de centrals on les barres entren pel seu propi pes; això suposa un plus d’inseguretat, ja que la possibilitat de fallada en moments en què cal moderar o aturar la reacció nuclear és major.
Cofrents també ha patit inestabilitats termohidràuliques: inesperades i descontrolades pujades i baixades brusques de potència, que podrien ocasionar un accident sever. Davant d’aquest problema es va dur a terme una altra reparació que no és més que un pedaç: la instal·lació d’un nou sistema de control que no era el que es va dissenyar inicialment.
Quan una central porta funcionant més de dos dècades —i Cofrents prompte farà els 25 anys— el perill d’un accident nuclear és cada volta major. Els processos d’envelliment no són fàcilment detectables, perquè afecten l’estructura interna dels materials, de manera que només es posen en evidència quan ja s’ha produït la fallada d’un component.
Un problema greu de Cofrents és l’avaria del sistema d’aigua a pressió que acciona les barres de control; aquest sistema ha patit fugues i fissures a causa de la corrosió dels tubs. Un altre problema són les fallades en les vàlvules que mantenen la pressió del vapor en el nucli del reactor; el manteniment d’aquest paràmetre és molt important, ja que una pressió massa alta podria ocasionar fugues i explosions. Aquests problemes són, a més, símptomes del gran mal que afligeix les centrals velles: la corrosió de l’acer que provoca fissures i fugues del circuit primari.
Les principals víctimes d’aquest deteriorament són, sense dubte, els treballadors —sovint subcontractats— que participen en els processos de recàrrega de combustible o en reparacions en les zones del nucli del reactor, que reben les dosis radioactives més altes de totes les centrals nuclears.
Si a l’envelliment tècnic de la central atòmica afegim la disminució de les inversions en personal i manteniment, l’incompliment de la normativa de seguretat, el secretisme i la deixadesa de l’organisme que hauria de controlar les centrals nuclears (el Consell de Seguretat Nuclear), la situació pel que fa a la seguretat no pot ser més preocupant.
Per a la refrigeració del reactor nuclear s’utilitza un enorme volum d’aigua del riu Xúquer (fins a 34 hectòmetres cúbics anuals). Una bona part —uns 20 hm3—s’evapora, mentre que la resta retorna al riu a una temperatura superior a la natural i produeix una contaminació tèrmica.
Un abocament d’aigua contaminada amb radioactivitat al Xúquer tindria unes conseqüències terribles, tant per als habitants de la Ribera, com per als de l’àrea metropolitana de València, que també beuen l’aigua d’aquest riu; suposaria també una autèntica ruïna per a l’agricultura de les comarques afectades. Un accident així no és una possibilitat remota: al juliol de 2008, la central nuclear de Tricastin, al sud de França, va patir un vessament d’aigües amb 75 kg d’urani que van contaminar dos rius.
En el funcionament normal de la central atòmica s’emet al medi ambient pròxim una gran quantitat de gasos (triti, xenó…) i líquids radioactius.
La central nuclear de Cofrents genera anualment entre 25 i 30 tones de combustible gastat. Es tracta de substàncies extremadament radioactives, perilloses durant centenars de milers d’anys, per a les quals no hi ha cap solució efectiva. Les piscines que contenen els residus són vulnerables a accidents i atacs i requereixen una constant circulació d’aigua refrigerant sobre el combustible irradiat per evitar una catàstrofe.
La central de Cofrents també produeix cada any uns 300 m3 de residus radioactius de mitjana i baixa activitat, que es duen al magatzem del Cabril (Còrdova); els transports es fan per carretera, amb el perill que això comporta per a les zones que travessen els camions.
· Les nuclears no són cap solució per al canvi climàtic: encara que tota l’electricitat produïda actualment en el món amb combustibles fòssils es generara amb centrals nuclears, la reducció del calfament global seria només del 12% i els recursos d’urani durarien només 12,5 anys
· La radioactivitat causa leucèmia i tumors cancerígens diversos, però poden transcórrer dècades fins que els efectes es manifesten
· Cap país ha pogut aplicar una solució segura per a emmagatzemar o eliminar els residus nuclears. Com més tardem a paralitzar les centrals nuclears, més gran serà l’herència radioactiva que deixarem a les futures generacions.
